Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passejades per Collserola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passejades per Collserola. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de gener del 2019

Passejades per Collserola: seguint el rec Comtal, de Montcada a Sant Andreu de Palomar, Barcelona

Sortida del programa Passejades per Collserola que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat - L'itinerari d'avui transcorre fora de l'àmbit de Collserola, però el complementa, ja que ens permet conèixer un indret proper i singular, el  naixement del rec Comtal al terme de Montcada i Reixac. 

La passejada comença al Reixagó o Casa de la Mina i el rec Comtal. Un edifici del s.XVIII destinat a fer la partició de cabals entre el rec Comtal i la Mina Antiga de Montcada. Els origens del Rec són al s.X quan els comtes de Barcelona fan construir un canal per regar i moure els molins fariners. En temps de Jaume I es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec pel subministrament d'aigua potable.

Reixa de protecció de la boca de sortida del rec. L'aigua que brolla és força clara

A la part superior un parell de làpides recorden dos fets. La primera que durant el regnat de Carles III, l'any 1778 es decideix aprofitar les aigües del freàtic del Bèsos obrint galeries sota la llera. Es construeix la mina de Montcada per augmentar el cabal del rec. La segona, les emergències d'aigua a Barcelona van provocar l'ampliació de la mina el 1822, el 1888 i el 1889, endinsant-se en la llera del Bèsos i del Ripoll

Casa del Reixagó. Per dins, a la part inferior, transcorren les aigües del rec Comtal. Ara és el Casal de la Gent Gran de Montcada i Reixac

L'escut de la façana recorda el seu origen 

El rec al seu pas subterrani per la casa de la Mina o Reixagò. L'aigua de la mina de Montcada va ser constant font de conflictes per l'ús abusiu que l'Ajuntament de Barcelona feia davant el dret prioritari i tradicional que ostentava la comunitat de regants i propietaris de molins de la Sèquia Comtal. Aquesta és la raó de ser del Reixagó, el repartidor que representava el conveni per a la distribució de l'aigua de la mina: un terç per a l'Ajuntament de Barcelona i dos per a la Junta de Regants de la Sèquia. La reixa protegia sota clau la partició acordada, i només s'obria en presencia de les dues parts. El 1965 va ser el darrer any que el rec Comtal va subministrar aigua a Barcelona.

El tram del rec que transcorre per Montcada va ser rehabilitat el 2015, el que abans era un lloc de mal caminar, ara s'ha convertit en un agradable passeig de vianants. A l'estiu, com havia estat costum, la canalla s'hi banya. Al fons a la dreta el turó de Montcada (273 m)






El rec encara conserva un cert aspecte bucòlic, contrasta amb el seu entorn més immediat densament edificat i envoltat per un inventari d'infraestructures: vies de tren, carreteres, autopistes, conduccions de tot tipus, línies d'alta tensió, cimenteres, naus industrials


La passejada d'avui ha estat possible gràcies a Miquel Jaumot, veí de Sant Andreu del Palomar. Possiblement és una de les persones que coneix millor el rec Comtal. 


El pont de la Vaca, ja a Barcelona, és un dels pocs vestigis medievals que queden a la vista del rec Comtal. Va ser reconstruït el  s.XVIII


Diu la llegenda que alguns camioners que transporten grans volums de cartró per reciclar abans de procedir a la venda mullen la càrrega per fer-ne augmentar el pes i obtenir més benefici. L'aigua sobrant l'aboquen al Besòs

La Ponderosa, al barri de Vallbona. És l'última explotació agrícola que queda al terme municipal de Barcelona


Pont llevadís, s'activa en cas de costellada 




Casa de l'Aigua a Trinitat Vella, Barcelona. Era una estació de bombeig de l'aigua del Besòs

Ja a Barcelona, molt amagades, fa poc s'han descobert les restes de l'aqüeducte romà. Aquesta és un altra història

La passejada acaba a l'església de Sant Andreu de Palomar. La cúpula, molt malmesa i en constant amenaça d'esfondrament, possiblement sigui la més gran de Catalunya

diumenge, 13 de gener del 2019

Passejades per Collserola, una activitat social de llarg recorregut


Avui, malgrat el fred, cinquanta persones participem en la primera de les Caminades per Collserola del 2019. Potser perquè la gent té necessitat d'escampar la boira desprès de les festes de Nadal o bé perquè cal recuperar la forma --en tots els sentits de la paraula-- és normal que el grup sigui nombrós. 

La major part de la caminada transcorre enmig de bosc. Pins, alzines i matolls ens acompanyen durant els dotze quilometres del recorregut. Desprès de vorejar camps de conreu ens endinsem al bosc, aviat la primera pujada, Torrefera o Torreferrera (196 m), un modest turó amb un dipòsit d'aigua. Creuem la pista de Can Coll a Can Borrell, pugem per la carena vorejant el turó de Sant Adjutori, en forta baixada arribem a l'ermita del mateix nom on parem a fer un mos, continuem a Can Borrell. Prenem el PCR-38 que no deixem fins el final. Arribats a un coll de 229 m, punt culminant de la sortida,  girem a la dreta baixant a trobar una gran alzina i la font de l'Ermetà que "fou trobada per un pastor i arreglada pel Rabadà" segons diu la inscripció. Més boscúria i humitat, fang que rellisca i fongs que regalimen humitat. Un pendent equipat amb cadena ens acosta a la font de Sant Vicenç, a prop, amagada per la vegetació, les ruïnes de l'ermita de Sant Vicenç del Bosc. Per camí planer arribem a la pista de Can Bell. Al ser segon diumenge de mes l'ermita de Sant Crist de Llaceres és oberta, aprofitem per mirar les pintures murals que un jove Grau-Garriga va pintar el 1956. Fi de la passejada. 

Les Passejades per Collserola és una de les moltes activitats que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. Es van iniciar l'octubre de 1997, des de llavors hi han participat unes 21.000 persones. Tots els diumenges, llevat l'estiu i algunes festes, els guies, tots voluntaris del Muntanyenc, i els participants ens trobem a les 9 del matí davant l'Ajuntament. És una activitat amb una clara vocació social i cultural. Donar a conèixer el medi natural, paisatgístic  i històric, i a la vegada caminar en grup compartint vivències. Les caminades són a l'abast de gairebé tothom. A la sortida d'avui, per exemple, ha vingut una senyora de setanta-nou anys i un parell de nanos  de vuit. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat a través de l'oficina de turisme.

El 2017 per celebrar els 20 anys de les Passejades és va publicar 31 caminades pel parc de Collserola, una guia que recull les aportacions dels voluntaris, una setantena, que durant aquests vint anys hi han col·laborat o hi col·laborem. Un llibre útil que aplega informació pràctica, horaris, mapes, distàncies i a la vegada alguns apunts d'interès històric, arquitectònic, natural o paisatgístic. L'èxit de la guia ha estat important, actualment ja és a la venda la segona edició, es pot trobar a les llibreries de Sant Cugat i al Club Muntanyenc.