Powered By Blogger

dimarts, 1 de maig de 2018

Camino del Cid - De Bronchales a Cella

Dissabte, 28 d'abril de 2018
Continuem pel Camino del Cid, cada cop més a prop de mar. Una activitat que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. Aquí podeu veure el programa d'aquests quatre dies

A la foto l'arc que assenyala el meridià de Greenwich al seu pas per l'autopista AP-2 al cor de los Monegros

Aturada obligatòria de l'autocar, com és costum parem a l'àrea de servei Casablanca, poc abans d'arribar a Saragossa. Aprofito els tres quarts d'hora d'espera per fer algunes fotos dels voltants





Els tres quarts d'hora es converteixen en un parell d'hores llargues. Mentre som a l'àrea una de les bateries de l'autocar explota. Malgrat tot tenim sort, el servei d'assistència de Mercedes-Benz funciona ràpid i bé 


La bateria averiada

El mecànic, un polonès que fa trenta anys que viu a Saragossa, va enllestint la feina

L'autovia A-23, anomenada  Mudéjar al seu pas per Calamocha. El pernil de l'esquerra ens recorda que som a la zona de producció del Jamón de Teruel


Orea, on el desembre passat vam finalitzar l'etapa anticipadament, vent, pluja i  fred van impedir continuar


Plaça de toros d'Orea

Comencem a caminar a les quatre de la tarda, per sort la pluja ha passat 



Plaça de toros d'Orihuela del Tremedal

La Mariluz, perfectament equipada, fotografia un  peirón, un monument propi de l'Aragò equivalent a les creus de terme de Catalunya. 

Encara es conserva un Victor, emblema d'origen romà que posteriorment va ser apropiat pel regim franquista com símbol de victòria 

A l'entorn de Bronchales, província de Terol. És un dels pobles habitats d'Espanya situats a major altitud,  1569 m. I també un dels més freds. Pinedes, fonts i pernils són alguns dels seus atractius.

Discoteca Mozart, situada als baixos de l'hotel Suiza on estem allotjats 






















Diumenge, 29 d'abril de 2018
Bronchales. De l'hotel estant. Set del mati, cinc sota zero

A punt

A mal temps...



Balcón de España, poca broma



Gràcies Montse!!!  






























(sic)

Albarracín - Visita ben guiada




Casa-museo de Albarracín




Muralles d'Albarracín







































Un dandy, diuen
Dilluns, 30 d'abril de 2018
Etapa Torres de Albarracín/Gea






Arribant a Albarracin pel camí de Torres de Albarracín 





Bronchales. Visita a l'assecador de pernils Sierra Alta




















Dimarts, 1 de maig de 2018
Etapa Gea/Cella














Cella
PARIDÒLIA


Paco Cerdà (Genovés, 1985) és un periodista del diari Levante. El 2017 va publicar Los últimos, voces de la Laponia española (Ed. Pepitas de calabaza, Logroño) un extens reportatge que permet descobrir una de les regions més despoblades d'Europa.

Aquesta regió coincideix més o menys amb el Camino del Cid que estem seguint. Comprèn algunes parts o la totalitat de les províncies de Guadalajara, Terol, La Rioja, Burgos, València, Conca, Saragossa, Sòria, Segovia i Castelló. El fred, les dures condicions de la vida rural, l'altitud, la manca de bones comunicacions i serveis, i el canvi d'hàbits han convertit un immens territori, més gran que alguns països europeus, en un espai solitari i abandonat.

El mètode de treball de Paco Cerdà consisteix en visitar alguns dels pobles i entrevistar als seus habitants. A mig camí entre la crònica social i el periodisme d'investigació Cerdà amb el seu llibre aconsegueix mantenir l'interès per uns paratges esquerps i els seus darrers habitants. Aprofitem doncs aquestes caminades del Cid per apreciar aquests indrets que potser no sabem valorar prou bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada