El Club Muntanyenc Sant Cugat organitza el Campionat de Catalunya d'escalada en bloc 2019, un èxit rotund

Avui és un diumenge per ser recordat. Un dia lluminós de primavera acompanya al Campionat de Catalunya d'Escalada en Bloc. Una activitat que organitza l'Escola de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat a l'entorn de la celebració del seu 75è aniversari. La prova es disputa a la plaça d'Octavià on s'instal·la el rocòdrom, l'indret més emblemàtic de Sant Cugat.

Més de cent participants en diferents categories, dels més joves sub-12 fins els veterans i l'absoluta, fan una demostració de tècnica, força i bon rotllo. Els nombrós públic  els anima i fa costat en tot moment. Durant la competició el servei de megafonia informa que l'escalada en tres de les modalitats acaba de ser reconeguda com esport olímpic. Ben segur que a les properes Olimpíades  hi veurem a més d'una o un dels participants d'avui.

A les vuit del matí els més joves enceten la competició, acaba fins ben entrada la nit, a les 23:14 quan el fred fa estona que ha començat. L'èxit i l'excel·lent organització del Campionat és el resultat de la col·laboració entre el Muntanyenc, l'àrea tècnica de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i l'empresa  Klauer Climbing Service.

Els dotze participants en la categoria absoluta

Els escaladors visualitzant les vies abans de començar

Les guanyadores en categoria femenina absoluta són: 1ª Rut Casas (GE Manlleu) 2ª Aida Torres (CE Torelló) 3ª Rut Monsech (CE Alpicat) 

Per veure informació més detallada i totes les classificacions consulteu el blog de l' Escola de Muntanya - Rocòdrom del CMSC

En la masculina són: 1ª Pol Roca (CE Sant Quirze) 2ª Hector Bazan (GE Manlleu) 3ª Guillem Monsech (CE Alpicat)

Pedrals interpreta Josep Pedrals

Sant Cugat, 2 de maig 2019 - Encara amb el jet lag al damunt, fa una estona era a Buenos Aires, allà convidat a XIV Festival Internacional de Poesia de Buenos Aires, a la sala Victoria Ocampo, a la Feria del Libro de Buenos Aires, ufff, acompanyat per Carles Pedragosa, Pedrals presenta Els límits del Quim Porta (Barcelona: La Breu, 2019 - 2ª ed)

Jo confesso, no l'havia vist mai actuar. A Sant Cugat som afortunats, entre altres motius perquè tenim excel·lents llibreries, l'Alexandria n'és una, sovint organitza bones presentacions. Aprofitant l'avinentesa, un servidor viu a Sant Cugat, m'acosto a ca l'Alexandria. Cares conegudes, gent de l'Associació Gabriel Ferrater, dames incondicionals, omplen la sala.

La breu introducció de Joan Tres dona pas a la lectura dramatitzada de Pedrals. Podem convenir que Pedrals és diferent, una hibridació de Ferrater, Foix, el Rector de Vallfogona i Chiquito de la Calzada. La matèria, el gruix del seu darrer llibre remet a l'enigmística, al joc verbal, a l'especulació lingüística, i  perquè no al teatre de l'absurd i la teoria del caos.

De nit a casa, sol com un mussol, a l'atzar, obro Els límits, l'actor s'imposa a l'autor. Al llegir no puc evitar la presència mental  de Pedrals. Els versos entortolligats fractalegen i proliferen en desordre, aviat les parets curulles d'estrofes es pelen, encatifen la catifa d'espurnes fimbrejants solcant racons i caus oblidats. 

Tantost, dempeus, a l'aguait albiro senyals benèvols de benestar. Ara negranit estimbo la lectura contra els penyals pregons del son, m'adormo, comprenc que ara hi veig clar.