Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurant. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de febrer del 2018

Il Giardinetto di Gràcia

Il Giardinetto di Gràcia - Sant Lluís,  37 - Barcelona



























Mai havia entrat al Giardinetto di Gràcia, segurament que va començar com un restaurat típic italià per acabar com un menú del dia (14,50 euros). Avui estava força animat, un grup de senyores que es troben els dijous, families, parelles, i algun solitari com un servidor. El servei, amable  i ètnicament divers, va per feina. 

Ha estat impossible no mirar el cartell, el tenia al davant, de Raky, detergente concentrado. El recordo de nano, estem parlant de finals dels cinquanta i principis dels seixanta. Als colmados (corrector, en dèiem colmados), a les drogueries (lloc on venien entre altres coses productes de neteja, no heroïna) el tenien al costat del Norit i  els Tintes Iberia.

Avui l'autor del cartell l'haurien afusellat. Una noia, una dona, es belluga alegrement entre la pica de rentar els plats (a mà) i el lavabo del quarto de bany, contenta de tenir el Raky, que serveix per a tot. El mini davantal, perquè crec que es un davantal, s'arrapa damunt un faldilla acampanada, i ajustada, molt ajustada, a la cintura de vespa. Queda clar que la noia, la mestressa de casa, es triplica gràcies als poders màgics del Raky. Es feliç de poder mostrar la seva versatilitat.

Ara ni el Raky ni les noies amb cintura de vespa existeixen. Les noies modernes, contemporànies, actuals, prefereixen lluir texans esparracats i botes de pam i mig. Jo, baix de mena i modernet de merda també en porto de pantalons estripats, però no és el mateix. Les noies modernes només parlen amb el mòbil o la mascota. Les noies actuals fumen i aspiren per un món més ecològic i natural.  Les noies contemporànies no saben que és el Raky, ni falta que els fa. Els senyors baixets com jo els agrada mirar les noies modernes.

divendres, 20 de febrer del 2015

Dues amigues al xinès

Una de les pintures murals de la Casa Bruno Cuadros de les Rambles - Barcelona. Cópìa d'una estampa japonesa  del  s.XIX de l'artista Utagawa Kunisada.



A Barcelona existeix un restaurant xinès suposadament "autèntic". No té plafons vermells, ni dracs, cap paisatge zen, encara menys fonts en forma de cascada. L'interior és auster, parets gris pedra, terra i sòcols de fusta, il·luminació tènue, mobles funcionals, la cuina també és suposadament autentica.

És freqüentat per gent que coneix la Xina, gent viatjada, culta, que hi va per assaborir la cuina més genuïna, res d'arròs tres delícies o rotllets de primavera. Avui hi han quedat dues amigues, la Cuca i la Moni. La Cuca és la més viatjada, abans d'entrar ha llençat el cigarret. A dins, quan es troben s'abracen i petonegen ostensiblement. Tenen una edat, potser dues, botox i lifting ajuden però no fan miracles.

La Cuca saluda als cambrers amb aire de familiaritat, els cambrers fan veure que la coneixen. La Cuca després de fer uns quants whatsapps estudia la carta i suggereix alguns plats a la Moni. Decideixen compartir una sopa de carn de cranc i un sumai de llagostins. La Cuca fa la comanda en xinès, ella es pensa que és xinès, el cambrer no entén res, la Cuca ho repeteix unes quantes vegades, finalment ho diu en castellà. El cambrer respira, ara sí en xinès ordena els plats a cuina.  

dilluns, 17 de febrer del 2014

divendres, 11 de maig del 2012

Caminito


Restaurant Alapiedra, en una finestra del darrere, carrer de Sant Antoni, 4 al vidre hi trobem escrit un fragment del conegut tango Caminito que Carlos Gardel va cantar i popularitzar, a la part superior hi ha un bònic rètol amb una parella ballant el tango.


















Alapiedra - c/Sant Bonaventura, 3 - Sant Cugat - 93 675 10 11 - ww.alapiedra.com