Recordatori

                             Barquer a la deriva                        
                             encara hi ets a temps,
                             d'una vegada escull
                             res, només tu t'ho priva
                             el dia s'acaba, tems?
                             La mort el darrer escull


                                            Marcel Albet Guinart

Tinc dèria de tu (cançoneta)

Per carenes i avencs,
per boscos primerencs
tinc dèria de tu

A places i carrers,
a llocs fronterers,
tinc dèria de tu

Estabornit, a ple sol
sense consol
tinc dèria de tu

Dins el llit, arraulit,
sol a mitjanit
tinc dèria de tu

A mar gebrat,
a riu i llac glaçat
tinc dèria de tu

Cansat, ratat, capat,
llagat, nafrat, tacat,
tinc dèria de tu

Com peixos abissals
i crancs infernals
tinc dèria de tu

Per baumes i cingleres,
en temps de cireres
tinc dèria de tu

A l'espai sideral
dins la nau espacial
tinc dèria de tu

Com gos petaner
i gat rialler
tinc dèria de tu

A cap de Creus,
a Vic i Reus
tinc dèria de tu

Content i calent
un clau ardent
tinc dèria de tu

A pagès, a ciutat,
a l'era i el terrat
tinc dèria de tu

D'Alcanar a Colera,
de Tremp a Calella
tinc dèria de tu

A trenc d'alba
i hora glauca
tinc dèria de tu

Per cimals vigorosos
i racons escabrosos
tinc dèria de tu

A coll Pregon,
i tot l'entorn
tinc dèria de tu


(continuarà...)


Marcel Albet Guinart

Alimara

Veníem cansats i de lluny
aviat negranit, al fons la platja
amb pas insegur, maldestres,
vam jaure, la sorra ens allotjà
una remor,  el mar.

Els gests, els moviments,
ens endinsem l'un contra l'altra
fins l'extenuació, fins el somni,
ara dormim.
A trenc d'alba ens tornem a buscar
i així repetim l'acte primordial

Si ara ho recordo bé,
ho recordo


Marcel Albet Guinart