diumenge, 21 d’abril de 2019

Nova Zelanda, la natura amable (I)

3/març/2019 - Dubai - No, encara no som a Nova Zelanda, som al Mall de Dubai, el centre comercial més gran del món, i davant el Burj Khalifa (829,82 m) el gratacels més alt del món, de moment. Estem fent un tour express per Dubai. 

Emirates, considerada una de les millors línies aèries de món (també) ens ha fet perdre la connexió amb el vol d'Auckland, cal passar una nit aquí. Aprofitem el temps visitant aquesta ciutat de malson. 

3/març/2019 - Dubai - Al voltant del Burj Khalifa hi ha un grapat d'hotels, botigues, restaurants, i molts, molts, turistes. Tot és artifici i decorat, a Dubai potser tenen petroli i diners, però es comporten com nous rics, entre l'ostentació i el mal gust.  La sorra del desert no els deixa veure res més.

4/març/2019 - Aeroport de Dubai, potser també el més gran del món. Finalment aconseguim pujar de nou a l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món (també) Una immensa nau que pot volar de Barcelona a Perth (Austràlia) 15.200 km sense escales. Els dos pisos permeten allotjar un màxim de 853 passatgers.

4/març/2019 - Interior de l'Airbus A380, volant per sobre l'oceà Índic, en algún lloc entre la península Arábiga i la Índia. Les hores, infinites, eternes. Per sort tenim les pantalles amb un menú força variat. Miro Jules et Jim (1961), fa anys, molts anys, la vaig veure al Publi, la Moreau era molt jove. El puente sobre el rio Kwai (1957) encara fa més anys, Alec Guinness, entre l'honor i la bogeria. Descans, menjar,  desprès una peli japonesa que no recordo ni títol ni actors, transcorre a Hokkaido, tracta d'un noi que afina pianos i s'enamora de la pianista. Caminar (pel passadís) toilette, dormir, menjar, més pelis que no recordo, un nen plora, algú vomita, encara falten 10 hores, en portem només sis. Totes les hostesses les veig igual. Segons la pantalla estem volant a 12.343 m d'altitud, la temperatura exterior és de -57º. Continua el cine Lost in traslation (2003) encara m'agrada més, l'Scarlett i en Bill, quina parella. Jurassic Park (1993) si, la primera, i que no havia vist, m'adormo.
5/març/2019 - Finalment arribem a Nova Zelanda. Degut al retard del vol perdem un dia de visita, no veurem ni Auckland, la capital, ni el Waipoua Kauri Forest, un bosc mil·lenari amb arbres gegantins.

Els tràmits duaners han estat menys emprenyadors del previst. Les autoritats de Nova Zelanda tenen especial cura en evitar la introducció de plagues. Comproven que les soles de les sabates estiguin ben netes, tant les que portem posades com les facturades, tampoc es pot introducir cap tipus d'aliment. L'agent que m'ha atès ha estat força amable, malgrat que he comès algun error en complimentar el formulari d'entrada, tot s'ha solucionat fàcilment.

De l'aeroport ens traslladem a Paihia, una petita població costanera del nord-est. Fem nit al Bay Sands Seafront, un discret motel a peu de carretera, molt ben situat a menys de 100 metres del Pacífic. Coneixem la resta del grup, la gent que volava via Madrid no ha tingut que fer escala a Dubai, fa un dia que han arribat a Nova Zelanda (a partir d'ara NZ) Es presenta la Nagore, del País Basc, que serà la guia, i l'Andy, el conductor neozelandès. L'autocar és una mica vell i just d'espai, però tira força. Som setze viatgers per un autocar de 22 places, va equipat amb un remolc on col·loquem les maletes. 



5/març/2019 - Fem la primera caminada de les moltes que ens esperen. Un curt sender que porta fins Waitangi Treaty Grounds ens permet conèixer la frondositat de la vegetació. 

CONTINUARÀ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada