divendres, 13 d’abril de 2018

Salvador Mora presenta La natura, les formes i jo al CMSC








Les fotos mostren set de les divuit peces exposades. Les dimensions de les talles oscil·len entre els 20  i els 30 centímetres aproximadament 

























                      La pedra i les arrels

                    "Observar la natura,
                      colpejar amb energia,
                      acaronar amb dolçor,
                      cisellar amb destresa,
                      i veuràs la transformació
                      en el seu interior"                     
                      
                      Salvador Mora i Ribatallada


Avui a la sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat en Salvador Mora i Ribatallada (Sant Cugat, 1954) ha presentat la seva exposició La Natura, les formes i jo. Una mostra força representativa de les seves talles en fusta trobada.

En Salva va començar a trobar i treballar fusta a mitjans dels anys vuitanta, potser la caiguda del Mur de Berlín en va tenir la culpa. Les formes, els rostres, sosté Salva, es troben latents a la matèria, a la fusta, només cal  treure'n allò sobrer i continuar tallant, polint, rebaixant fins arribar a la forma intuïda, desitjada. Explicat així sembla fàcil, no ho és. En Salva, autodidacta, té el do d'endevinar personatges, animals, paradòlia en diuen, on nosaltres només hi veiem bonys, crostes i forats. Utilitza eines bàsiques i no gaire convencionals: estris de Pladur, una navalla suïssa, el dit polze i alguna gúbia mal afilada. Per enllestir una peça pot tardar un dia o un any, depen de la inspiració, del moment. Sovint fa tard, fins que no descobreix la forma poden passar hores, el temps com la matèria és voluble, relatiu.

En Salva també treballa pedres amb els mateixos criteris que la fusta. Afirma que en té més de cinc-centes guardades en caixes de cartró. Té taller que comparteix amb altres artistes a Les Naus de l'Art a La Floresta. Durant la seva intervenció Salva recorda i reconeix el mestratge de Paco Salas, un altre escultor autodidacta que va tenir taller i encàrrecs a Sant Cugat, després va marxar a Eivissa. Imma Pueyo, coordinadora de l'espai expositiu del Muntanyenc i comissària de l'exposició explica la dificultat d'exposar objectes tridimensionals penjats a la paret, els visitants només podem apreciar una part de l'obra. Reconeix l'atreviment d'en Salva en voler fer-ho així,

En Salva és feliç fent el que fa, els resultats ho demostren. Ara només cal que en la propera exposició mostri les pedres trobades, de ben segur que també ens agradaran.
En Salvador  i l'Eulàlia el dia de la presentació 
















































2 comentaris: