A Peu de carrer, fotodietari

11 de novembre de 2018 - A la Plaça de l'Estació de Valldoreix avui es presenta l'escultura Diàleg Monumental. Una obra realitzada per Ariane Patout i René Müller a partir del pi que durant gairebé setanta anys va ser punt de referència pels veïns de Valldoreix.

El Pi de l'Estació va morir d'una infecció no identificada. Amb l'objectiu de donar-li una nova vida i que el seu record perdurés l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va convidar als artistes de La Floresta Ariane Patout i René Müller a realitzar una intervenció.

Ariane i René treballen en diferents projectes, principalment en l'àmbit de la natura amb el nom de Domestic-Wild. L'objectiu és generar sensibilitat i consciència social envers el medi natural. Un d'aquests projectes és Cadires Salvatges, consisteix en serrar i obrar arbres morts per transformar-los en enormes cadires. Van començar als boscos de Collserola i continuen intervenint arbres d'arreu del non.

En aquest blog es pot veure les cadires del Mercantic i part del procés de conversió del pi de l'estació de Valldoreix en cadires que van fer el juny passat.

A l'acte d'avui, junt amb el Diàleg Monumental, s'ha inaugurat la plantació de tres til·lers a redós del pi i un plafó informatiu amb el text següent:

"Una mica d'història - Impulsat per l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix i el mestre Narcís Perbellini Subirana (1893-1972) des dels anys 40 del s.XX es va promocionar, especialment entre els infants, l'amor pels arbres. L'any 1949 tenia lloc la Primera Festa de l'Arbre a Valldoreix. Dins d'aquesta campanya de promoció dels arbres, a finals dels anys 40 la nena Joana Delgado Llàcer, filla del cap de l'estació va plantar 'El pi de l'estació' que ha format part de la geografia emocional dels valldoreixencs i valldoirexenques. Malauradament l'any 2018, després de més de set dècades de vida, el pi va morir.

Diàleg Monumental - Aquesta escultura s'alça com un monument al diàleg, dues cadires s'amagaven dins aquest pi. Esperaven ser descobertes pels artistes Ariane Patout i René Müller que, durant sis dies. van transformar-lo. Aquesta obra commemora la llarga trajectòria del projecte Cadires Salvatges que va neixer a Valldoreix l'any 2012, retornant una nova vida als arbres morts"

A la foto: Susana Herrada Cortés, presidenta accidental de l'EMD de Valldoreix, René Müller i Ariane Patout, els artistes, durant l'acte d'inauguració d'avui

Els participants en l'acte: representants de l'EMD, historiadors locals, veïns i els artistes

Dijous, 1 de novembre de 2018

Continuem fent el camí del Pièmont Pyrénéen, avui en terres de La Bigorre, un comtat històric de l'Occitània. El Club Muntanyenc Sant Cugat una vegada més demostra la seva capacitat d'organitzar activitats on el caminar, la natura i el turisme cultural conviuen en perfecta harmonia.

Foto: Enguany la neu ha arribat sense avisar. Encara dins l'autocar el paisatge dels Pirineus nevats ens desperta suaument. Les llargues hores de ruta tenen recompensa. El pic nevat possiblement sigui el Cotiella, porta d'entrada al Pirineu Aragonès.

Pantà d'Escales

Sortint de Vielha, direcció Bòssost

Juzet-d'Izaut, on vam acabar l'etapa del 21 de maig passat i comencem aquesta fins Génos. Detall del programa de la sortida

Durant tres dies caminem per fagedes, rouredes i castanyers, la frondositat dels boscos francesos és sorprenent

Fageda de Col des Ares, per una vegada els arbres deixen veure el bosc

El millor restaurant

Claustre de la catedral de Saint-Bertrand-de-Comminges. Un dels seus costats és obert, fet poc habitual. Als monestirs el claustre és el nucli arquitectònic a partir del qual s'articulen quatre espais: l'església, la sala capitular, els dormitoris, i el refectori. El de Saint-Bertrand no correspon a cap monestir sinó a una catedral, va ser construït com un espai de meditació i enterrament

Interior de la catedral de Saint-Bertrand - Cor del Renaixement, fou inaugurat el 1535 desprès de deu anys de treballs. Consta de 66 seients i els corresponents baix relleus tallats en fusta de roure i noguera. Representen personatges de l'Antic i Nou Testament, profans, imaginaris i populars. El conjunt catedralici ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat com part dels Camins de Sant Jaume de França.

Els gustos estètics de l'autor són prou clars

Tres alt relleus de 1539 que encara conserven la policromia original. Són el jove sant Sebastià amb les fletxes, sant Bertrand amb la mitra i el bàcul i sant Roc amb el gos, la cama ferida, l'àngel i el bordó de caminant. Roc és el patró dels peregrins o caminants, el nostre

L'orgue va ser bastit durant el segle XVI, és considerat un del més bonics d'Europa i l'únic instal·lat en angle. Cinc columnes corínties de roure sostenen una caixa de tres teclats de 54 notes, un pedaler de 30 de 40 registres, 3 acobladors, 3 trèmolos i 2621 tubs. Durant la Revolució Francesa van ser robats i fosos. És en procés de restauració

Capvern-les-Bains - Hotel Le Laca, tot i ser fora de temporada l'han obert pel nostre grup. És troba allunyat del centre, enmig d'una exuberant vegetació. El servei del restaurant, unipersonal, és ràpid, eficient i silenciós. L'esmorzar és bo, abundat i variat, sense preses ni aglomeracions. Tot un encert

Divendres, 2 de novembre de 2018

El semàfor

La vall d'Esparros, un indret tan desconegut com singular

Els turons, del verd encès al marró apagat, les falgueres van plegant

Sense comentaris

???

Un servidor

Antigues i nobles rouredes

Abbaye de l'Escaladieu (S.XII) Fundada el 1142 pels monjos cistercencs que fugien dels rigors climàtics de l'abadia de Bonnefont. Sota la protecció dels comtes de La Bigorre i del seu castell de Mauvezin els monjos van perdurar fins la Revolució Francesa.

El 1825 el claustre sencer va ser venut. El recinte es va convertir en pavelló de caça privat. El 1986 passa a una associació d'interès públic, comencen els treballs de restauració. Actualment és propietat del Conseil Géenéral des Hautes-Pirénées

Sala capitular - Lloc de trobada, debat, pregaria. Arreu d'Europa uns quants monestirs del Císter continuen en actiu. A Poblet, en dono fe, la sala capitular és el lloc on l'abat i els monjos comenten i prenen les decisions més importants. Els hostes interns hi són ben rebuts

Jardí de l'Escaladieu. Un conjunt d'arbres centenaris i monumentals. Roures, faigs, grèvols. Calen cinc dones agafades de mans per abastar un dels roures. La soca de la dreta és una instal·lació d'art contemporani

Els caminants són cridats a capítol. Una guia força eixerida ens explica en prefecte francès la historia del monestir

La biblioteca. Ocupava un lateral del claustre

La presó. Pels monjos que incomplien la regla de sant Benet

Mur exterior de l'església, l'edifici millor conservada del monestir

Instal·lació a l'aire lliure, o landart com excusa

Interior de la instal·lació

Antiga hostatgeria. Actualment és un petit museu dedicat a la historia de l'Escaladieu

Cartell antic de promoció turística de l'estació balneària de Capvern. De ben segur que ha conegut èpoques millors, actualment, com altres balnearis, té un cert aire d'abandonament i decadència

Dissabte, 3 de novembre de 2018

Abbaye d'Escaladieu - Edificacions posteriors de l'època del monestir. Lloc d'inici de l'etapa d'avui

A l'esquerra el Pic du Midi de Bigorre, 2876 m. Famós pel seu observatori astronòmic i el telefèric

Cementiri de Bagnères-de-Bigorre

Castell de Mauvezin - Datat a partir el 1380, el seu aspecte actual no arriba als cent anys

A pati hi ha un petit museu dedicat als usos i costums de l'edat mitjana

Diumenge, 4 de novembre

Bagnères-de-Bigorre - Una monumental entrada japonitzant dona la benvinguda als caminants. És l'accés al parc on hi va haver les primeres termes

Patí de veïns

Les Thermes de la Reine i les Grands Thermes

La bacchante ivre, (La bacant beguda) estàtua en marbre (1924-30) d'Émile Popineau. El trets androgins de la bacant, només cal mirar les cuixes, són volguts? O potser l'autor pretenia una mirada diferent a un tema clàssic?

A Bagnères la industria del marbre tenia una llarga tradició. A finals del segles XIX una colla d'escultors s'hi va instal·lar, creant una tradició artística local que va arribar fins els anys seixanta. Encara avui la ciutat és un museu a l'aire lliure d'escultures en marbre. Un dels artistes més representats és Émile Popineau, l'autor de la bacant

La Croix Blanche (906 m) Diu la llegenda que el 1660, on ara hi ha la creu que ho recorda, hi va morir un home en estranyes circumstàncies. La historia es complica amb aparicions i desaparicions i fets sobrenaturals. (Estic en procés d'investigació)

A prop de la Croix Blanche hi ha una taula d'orientació amb aquesta panoràmica

Germs-sur-l'Oussuet - Un llogaret de tres cases, tres, a 800 metres d'altura. Solitari i aïllat. Increïblement té un petit bar que funciona fins i tot els diumenges. El porten un matrimoni d'edat avançada. Es posen contents quan saben que som catalans. Fa anys, molts anys, havien estiuejat a Lloret de Mar, en tenen un bon record.