 |
| Divendres, 1 de novembre 2019 - Seguim avançant cap a ponent. Caminem per l'antiga via italiana del Piemont del Camí de Sant Jaume per terres de França. Un itinerari que segueix el Sender de Gran Recorregut 78. Travessem turons ondulats, boscos antics i prats sempre verds, molt verds. Descobrim paratges de gran bellesa i monuments singulars. Com anteriors ocasions la pluja és persistent, constant, imparable. La d'avui correspon a la 29à etapa del Camí. Desprès de gairebé set hores d'autocar des de Sant Cugat arribem a Préchaq, una petita població de la regió de la Nova Aquitània del cantó de Bearn. Passades les dotze comencem els divuit quilometres de la primera de les tres etapes programades d'aquest llarg cap de setmana. |
 |
| Una activitat organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat. Aquí podeu consultar el programa detallat |
 |
| Faigs, roures, falgueres... |
 |
| i molts bolets...comestibles? |
 |
| Hôpital-Saint-Blaise, diminuta població de 80 habitants, allò que els francesos en diuen hameau, a la vora del riu Lausset, situada als límits del Bearn i el País Basc Francés. A més de dos restaurants a peu de carretera el principal actiu turístic és l'església |
 |
| L'església de Saint-Blaise és una petita joia de l'arquitectura romànica del segle XII. El 1998 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És un punt de parada destacat del Camí de Sant Jaume. |
 |
| En aquesta època els peregrins són poc freqüents, tot i així en trobem algun |
 |
| Una vegada més ens sorprèn l'exuberància dels boscos francesos (enveja) |
 |
| Finalment la pluja tantes vegades anunciada ens atrapa |
 |
A més de la pluja també la nit ens cau al damunt. A hora foscant arribem a prop d'Algare on en Jordi, l'amable i eficaç conductor, ens espera amb l'autocar a punt, gràcies Jordi!!!
|
 |
| Fem dues nits a a Geüs-d'Oloron, a Chez Germaine, un petit hotel familiar fundat el 1909, renovat el 2015. Actualment és portat per la quarta generació de la mateixa família |
 |
| Dissabte, 2 de novembre 2019 - Reprenem el camí que la nit abans hem deixat a Algare. Aviat la pluja ens obliga a modificar el programa, decidim acabar a Mauléon-Licharre |
 |
| Mauléon-Licharre, (en euskera Maule-Lextarre) és considerada la capital histórico-cultural de la regió de Sola (Zuberoa) una de les tres províncies del País Basc francés. El Saison (Huhaitza) travessa aquesta població de 3.000 habitants |
 |
| Al passeig de Mauléon fins fa poc encara quedaven algunes parades del mercat setmanal, la pluja també les fa plegar abans, només resten uns solitaris i ben tintats aurons |
 |
| A Ordiarp un simpàtic ànec mut ens dona la benvinguda. Mut perquè aquests tipus d'ànecs tenen la tràquea més aixafada del normal, cosa que els dificulta l'emissió de sons, és originari de l'Amèrica tropical |
 |
| Ordiarp (Urdiñarbe) conserva l'església de Saint-Michel (Principis del segle XII i posteriors modificacions) |
 |
| El dia dels Difunts, que completa el Tots Sants del dia anterior, els cementiris francesos fan goig. Les tombes s'omplen de rams de flors en record dels morts |
 |
| Cor de l'església de Saint-Michel |
 |
| Baguettes 24/24 h. - Màquina expenedora de pa |
 |
| Avui tornem a l'església de Saint-Blaise, aquesta vegada fem una visita guiada, el gat ens acompanya |
 |
| Per edificar la cúpula es van utilitzar tècniques constructives dels àrabs andalucís |
 |
| A més de les explicacions de la noia que fa de guia, a l'interior de l'església s'hi projecta un vídeo de la història de Saint-Blaise. L'església formava part d'un antic hospital de peregrins ara desaparegut. Data de mitjans del segle XII, té planta de creu grega. En alguns elements arquitectònics (gelosies i arcs tribulats) són evidents les influències estilístiques del Califat de Lleida. A l'exterior destaca el treball de fusteria original de l'època de construcció |
 |
| A Geüs d'Oloron, com en la majoria de pobles de França, tinc la sensació que la vida s'acaba a les cinc de la tarda, o abans. Que fan els francesos, on s'amaguen, estan vius? |
 |
| Al menjador de l'hotel hi guarden pots amb conserves vegetals casolanes. Em recorden els antics museus d`història natural. A la sala de zoologia hi solia haver una col·lecció de recipients plens d'estranyes criatures conservades en formol. |
 |
| Diumenge, 3 de novembre de 2019 - Desprès d'una intensa nit de tempesta, el matí l'hotel no té llum, i veien el panorama, decidim tornar a Sant Cugat com més aviat millor. Passat Somport ens acompanya un sol enlluernador. Fins la propera |
