Powered By Blogger

diumenge, 5 de novembre de 2017

Camí del Piémont Pyrénéen - Le Mas-d'Azil/Saint-Lizier

Continuem fent camí amb el Club Muntanyenc Sant Cugat. L'etapa d'avui comença a Le Mas d'Azil per acabar a Lescure. Malgrat la pluja inicial, el temps encara que gris, és mantindrà prou bé

Una part del grup,  per por de la pluja, decideix fer un tomb per les rodalies de Le Mas d'Azil


És una zona amb una important concentració de dolmens, com aquest del Cap del Pouech



























A Le Mas d'Azil, com en tants pobles de França, el petit comerç, el de tota la vida gairebé ha desaparegut. Un espectre solitari i fantasmal envaeix viles i pobles de França

El Café des Sports encara funciona, la oferta és una mica limitada, cafè, cervesa i un got d'aigua. 


Le Mas d'azil - Bassa que alimentava un molí


Le Mas d'Azil - En aquest restaurant fa anys que no hi entrà ningú 


Le Mas d'Azil - Església de Saint-Étienne, a l'esquerra columnes de Le Halle, on encara s'hi fa mercat


Saint-Lizier -  Palais des Évêques.  Catedral de Notre-Dame-de-la-Sède. Voltes amb restes de pintures on es veuen  Sibil·les i Patriarques

Faristol giratori.  Les seves considerables dimensió permetien mostrar antifonaris i tot tipus de cants litúrgics en volums de gran format



Saint-Lizier - Til·ler centenari a l'entrada de la catedral

Panoràmica de Saint-Lizier des d'una de les torres del Palais.  Els núvols del fons amaguen el Pirineu, en concret el Mont-Valier, que fa uns anys vam pujat amb el Club

Saint-Lizier 

Saint-Lizier  té dues catedrals, aquests capitells corresponen al claustre romànic de la catedral de Saint-Lizier

Catedral de Saint-Lizier 


Diumenge, 5 de novembre
Saint Girons - Hotel Eychenne*** 

Interior Hotel Eychenne

Malgrat les aparences, l'Hotel Eychenne no és gens recomanable. Car, menjar escàs i millorable, i mal servit. A les habitacions l'aigua si és que hi arriba, ho fa en comptagotes. 

A la dreta un piano vertical de la reconeguda casa Pleyel, un dels principals fabricant dels segles XIX i bona part del XX. Durant l'estada de Chopin a Valldemossa va utilitzar un piano molt semblant. 



















Bastide de Montjoie-en-Couserans

El riu Salat al seu pas per Saint-Girons

De tornada una mica de caravana... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada