 |
| Dissabte, 11 de gener 2020 - Sortida del Grup de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat. Visitem la serra de Montmell, i el seu punt culminant, la Talaia de Montmell. Desprès de les pluges de divendres avui tenim el dia net i clar, un agradable sol d'hivern ens acompanya durant tota la jornada. Els 22 participants comencem la caminada a l'àrea recreativa del Montmell, a les afores de La Joncosa. |
 |
| Aviat arribem a l'església nova de Sant Miquel del Montmell - Va ser consagrada el 1598 com substitució de la románica que trobarem més endavant muntanya amunt. |
 |
| Mirall |
 |
| Interior de Sant Miquel de Montmell |
 |
| Església romànica del Montmell - Probablement l'ermita va ser consagrada entre els anys 1158 i 1181, va tenir culte fins a finals del segle XVI quan va ser substituida per la nova de Sant Miquel. Part de la construcció és encastada a la roca de la muntanya. Per accedir-hi hem de superar un tram de camí esquerp i costerut, l'argelaga i els esbarzers no faciliten la pujada, cal posar alguna mà i estar atents a l'estimball. |
 |
| Interior de l'ermita romànica del Montmell |
 |
| L'absis és d'influència llombarda, conserva dues finestres i quatre grups d'arcuacions cegues aparellades, l'estat de conservació és excel·lent. |
 |
| Restes del castell del Montmell, situat a 781 m, és el més alt del Penedès. Tenim bones vistes del Camp de Tarragona, el mar, els Ports de Beseit i al nord el Pirineu ben nevat. |
 |
| Seguim per la carena fins la Creu del Montmell, de 5 metres d'alçada, havia estat iluminada, al fons a la dreta el castell del Montmell que hem deixat fa una estona |
 |
Camí de baixada, alguns trams són força pronunciats i pedregosos. Matolls florits de bruc, gatosa i romaní ens perfumen la tornada.
|
 |
| Ermita de Sant Marc - Un part correspon al romànic, a partir de 1338 ja es parla de la nova nau d'estil gòtic. Com un miracle la primera arcada continua suportant el pas del temps i dels humans. |
 |
| Interior de Sant Marc |
 |
| Mas Solà - Casualment trobem el propietari quan acaba d'arribar. Orgullós ens explica que el va comprar fa 25 anys, i que ha pogut documentar-ne tota la història. Va ser ell qui va plantar la figuera de moro per defensar la porta. |
 |
| Vinyes i més vinyes, no debades som al Penedès, arribem a Sant Pere d'Aiguaviva on ens recull l'autocar. |
