diumenge, 10 de juny de 2018

A l'entorn del balneari de Vallfogona de Riucorb

Dijous, 7 de juny de 2018
Entrada principal del Balneari de Vallfogona de Riucorb, (Conca de Barberà) Fundat el 1901 ha estat reformat diverses vegades, actualment disposa de 92 habitacions noves i confortables i un servei balneari modernitzat. 

Una de les sales és dedicada a museu on es mostren objectes i material publicitari antic

Un dels atractius són els jardins poblats de plantes i arbres monumentals, castanyers d'índies, plàtans, avets i un magnífic  teix

Galeria interior



A un km del balneari trobem el bonic poble de Vallfogona de Riucorb. Lloc on Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, un dels escriptors catalans més populars de l'època hi va exercir durant 17 anys fins la seva mort el 1623, i on va ser enterrat. 
Entre altres monuments conserva, encara que força modificat, el castell fundat pels templers el 1190

Divendres, 8 de juny de 2018

Claustre del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges (L'Urgell). Va ser fundat el s.XII per l'anacoreta Ramon de Vallbona

Actualment la comunitat és formada per set monges. Foto de l'audiovisual que es projecte a l'interior del monestir



Sala capitular

El monestir de Vallbona juntament amb el de Poblet i el de Santes Creus formen la Ruta del Císter, un itinerari circular de 105 quilòmetres que es pot seguir tant a peu com en bicicleta a través del GR-175 

Rajoles del paviment de la sala capitular. Algunes amb l'escut nobiliari de l'abadessa de Caldes que durant el segle XV hi va fer importants reformes

El cimbori octogonal (S.XIII)

Durant les celebracions litúrgiques les reixes que limiten el cor de l'església romanen tancades per separar les monges dels fidels.

Sepulcre de Violant d'Hongria, la reina consort que el 1235 es va casar amb el rei Jaume I a la catedral de Barcelona. En morir el 1251 va voler ser enterrada al monestir de Vallbona del qual  n'era benefactora

Vista parcial del claustre, a l'esquerra el campanar, a la dreta el cimbori


El claustre és un dels llocs on millor es pot apreciar la transició del romànic al gòtic


Un dels apòstols del grup escultòric Dormició de la Mare de Déu. Conjunt d'alabastre atribuït a l'escultor valencià Damià Forment (S.XVI) 

Sortint de Vallbona per la carretera en direcció al santuari del Tallat hi ha un camp ple d'espantaocells,  un Land Art rural 



Santuari del Tallat (788 m) És un esplèndid mirador de la Segarra, l'Urgell i de la Conca de Barberà. La seva existència està documentada des de 1081 com a torre de defensa del Tallat, i poc desprès com eremitori. El 1509 els monjos de Poblet se'n van ocupar fins el 1822, any que el van abandonar degut a la inseguretat dels temps i del territori. El 1835 amb la llei de Desamortització els terrenys i el santuari van ser subhastats.

Pati central del que va ser el grandiós edifici del santuari. Era ocupat pel claustre de l'antic monestir-priorat que poc a poc ha desaparegut. Parts del claustre i elements ornamentals tallats en pedra ara es troben repartits entre el Palau Maricel de Sitges, la Casa de Misericòrdia de Reus i sobretot al castell de Santa Florentina de Canet de Mar

Fa anys que es van iniciar obres, lentes, de recuperació i consolidació del recinte, encara queda molt per fer. Actualment s'hi celebren aplecs i celebracions privades





A l'exterior del recinte del Tallat s'hi conserva un búnquer de la Guerra Civil. L'estat de conservació és força bo. Era un observatori d'artilleria. Per la seva construcció és van emprar carreus i altres materials del mateix santuari 

Interior del búnquer

Obertura destinada a les activitats d'observació

Algunes parts de les muralles del recinte encara mantenen el seu esplendor

Entrada principal



El poble de Rocallaura a prop del santuari del Tallat mostra alguns dels seus edificis d'obra vista

Església-campanar de Forès


Conesa - Portal de l'església parroquial de Santa Maria (1341). El seu preservat nucli històric ha estat declarat bé cultural d'interès nacional 

La façana de Cal Gallard es una bona mostra d'estil renaixentista. L'edifici va ser bastit per allotjar-hi els monjos de Santes Creus, es var inaugurar el 1569 segons figura en un carreu de la façana.

Ruïnes de l'ermita-hospital de Sant Antoni, possiblement edificat el 1297. A l'interior un quants plafons mostren fotos dels danys causats pels aiguats de l'agost de 2014, i dels treballs posteriors de recuperació  pels veïns. Conesa a diferència dels pobles del seu entorn, Forès, Savallà, Rocallaura, es situada en una fondalada travessada per dos torrents, el Seniol i La Canal, la qual cosa provoca que les inundacions siguin relativament freqüents i devastadores.

































Dissabte, 9 de juny de 2

De Ciutadilla (Urgell - 515 m) destaca la inconfusible silueta del seu castell, una fortalesa d'origen medieval (s.XI) amb posteriors modificacions romaiques, gòtiques i renaixentistes. Actualment està força degradat, s'hi han fet obres de manteniment però cal urgentment un pla general de millora i consolidació de tot el conjunt.

Castell de Ciutadilla, una interpretació


Els moderns molins de vent són una presencia constant del paisatge. Ben segur que Don Quixot s'hi hauria barallat més d'un cop

Capvespre a l'habitació 
Santa Maria de Vallsanta, a peu de la carretera de Guimerà a Vallfogona. Restes de l'antic monestir  femení de l'orde del Císter. La seva construcció es va iniciar el 1235.  El 1589 i degut a la seva decadència les monges el van abandonar definitivament.

A peu de la carretera de Vallfogona a Guimerà trobem el molí  fariner de la Cadena de Dalt. Possiblement data de finals de segle XII. Encara que molt modificat, actualment dedicat a habitatge, conserva l'aspecte de fortalesa medieval. Costa de veure però a la part superior de l'edifici es conserva el matacà
Aquest vespre a la sala Centenari del balneari hi fem un cremat i cantem havaneres

La festa s'ha acabat 
Diumenge, 10 de juny de 2018
Restes del castell de Savallà del Comtat


Poc a poc arriba l'estiu, els camps són vermells de roselles i el verd intens aviat esdevindrà blat madur que junt les males herbes caldrà segar ben arran de terra.

Pont que salva el riu Corb poc abans d'arribar al balneari

El mateix pont i la vall del riu Corb des d'Albió,  a l'horitzó uns quants molins, ara en diuen parc eòlic

Hostal de Rector, un restaurant més que recomanable a peu de la carretera de Vallfogona. Obre dissabtes i diumenges


Una curiositat més de Vallfogona, l'antiga cabina telefònica en perfecte estat de conservació i funcionament. Potser caldrà museitzar-la i fer-ne un centre d'interpretació dedicat a les comunicacions abans d'internet




Molí fariner d'Albió (S.XIII) - Molí d'aigua construït al segle XIII que va ser propietat de l'orde dels Templers.

Està documentat des de 1238. Conserva la seva estructura medieval amb les sèquies i la bassa. L'edifici sembla una torre fortificada amb matacà al pis superior.  El soterrani, on hi havia el rodet i la planta o sala de moles, és cobert amb una volta de canó apuntada. Adossada al molí hi ha una casa més baixa d'època posterior.

L'edifici dóna fe de la gran activitat que va tenir la vall del riu Corb com centre fariner. És semblant, i de la mateixa època, que el de la Cadena de Dalt, situat a uns cinc quilometres i del qual ja n'he parlat.

Actualment, tot i que l'estructura es manté en bon estat, l'edifici es troba en complet abandó, malmès i envaït per la vegetació.


Part inferior del molí fariner d'Albió. No sense dificultat i amb cert perill per la meva persona aconsegueixo entrar i fotografiar un espai que rarament se'n té notícia. Potser aviat no hi serà.

És urgent i necessari per part de qui correspongui, Generalitat, Diputació, Consell Comarcal, Ajuntament, una intervenció a fons d'aquest monument. És casi un miracle que un edifici del segle XIII  hagi arribat fins avui conservant l'estructura original.

Cementiri d'Albió - A les cantonades dels murs es conserven quatre antigues esteles discoïdals. Aquests elements funeraris eren treballats en un sol bloc de pedra, el seu origen cal buscar-lo en l'edat de bronze. Posteriorment el cristianisme les va adoptar com creus d'enterrament. Se'n troben a diferents indrets d'Europa. En alguns pobles de Catalunya, Tírvia o Sanaüja, per tal de preservar-les  han estat reunides en museus i exposades de forma permanent

Dilluns, 11 de juny de 2018

Segura (784 m) Un poble tranquil i ben cuidat, algunes entitats naturistes hi tenen casa. Fins ara havia vist avisos de prohibició de pixacans, aquest és nou. Viatjar per veure

Per Segura hi passa el GR-175, un dels pocs  trams que en comptes de seguir pista segueix un corriol. A la fondalada trobem El Fonoll, ja saben aquell poble naturista, nudista, en el qual no s'hi poden fer fotos.



Al mateix indret on hi ha el molí de la Cadena de Dalt, enfront hi trobem el de Baix. La xemeneia, ara inactiva malgrat les aparences, formava part de l'antic molí. La placa informativa instal·lada per la generalitat explica que al costat de la xemeneia s'instal·là un "Vaporetto" No sé a  que es refereixen amb aquesta paraula
Durant l'estada al balneari Altaïr publica un monogràfic dedicat a l'art de caminar. Com és habitual l'interès dels articles i el disseny de la revista la converteixen en objecte de desig. No se la perdin



A l'entorn del balneari es conserven algunes cases de la mateixa època, eren allotjaments temporals per les persones que utilitzaven el balneari. Algunes estan mig habitades, altres semblen abandonades. Tot el conjunt desprèn un aire de melancolia, de solitud. Potser aquest sentiment és inherent als balnearis, la nostra decadència, la decadència de les coses...tot és efímer, tot és en va i vanitat, i res més que vanitat. 




Bústia pre-constitucional,  m'agrada
Dimarts, 12 de juny de 2018
Avui el dia ha començat rúfol i acabarà igual. La intenció era coronar Sant Miquel de Montclar, gairebé ho aconseguim. Desprès de superar el pedregós i costerut camí del Relliscall, i coronar el Cogulló, hem fet marxa enrere, l'amenaça de tempesta era evident

Creu de terme de Biure

Una premonició?


Vinyes i més vinyes, qui es beurà tot el vi?



Sant Jaume de Montagut

Església i torre de defensa de santa Perpetua de Gaià 

Fonts de sant Magí de Brufaganya

Sant Magí de Brufaganya,  soca d'una de tantes alzines centenàries que envolten les fonts. Hi haqui diu que són roures. Algú ho sap de cert?



Camí dels xiprers, balneari de Vallfogona

































Divendres, 15 de juny de 2018
Verdú 

Castell de Verdú



Verdú fent honor a la seva tradició terrissaire ha penjant alguns ninots de fang a les entrades de les cases



Entrada del l'hotel-balneari de Vallfogona

Montblanc, una de les pastisseries centenaries 

Montblanc -Església de Santa Maria


Balneari de Vallfogona - Cova dels manantials de les aigües benefactores

Vaig arribar, vaig beure, em vaig curar, és lema que figura a l'entrada de la cova





Dissabte, 16 de juny de 2018
Camí carener de la serra de Montclar





Sant Miquel de Montclar



Rocafort de Queralt

Monestir de Santes Creus


Columna de pòrfir que sosté l'escala del palau reial





Sepulcre del rei Pere El Gran dins una banyera de pòrfir





























Diumenge, 17 de juny de 2018







Dilluns, 18 de juny de 2018
Cervera - Església de Sant Pere Gros 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada