| Montse Adame, la simpàtica i amable peixatera. Novembre 2017 el servei 24 hores ja no funciona |
És publica sota llicència Creative Commons 3.0: Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Sóc l'autor de texts i fotos. No necessàriament comparteixo les opinions dels comentaris - Marcel Albet Guinart
divendres, 9 de novembre del 2012
Peixos Ricard, 24 hores al seu servei
Etiquetes de comentaris:
peixateria,
peixos ricard
Collserola
dimecres, 7 de novembre del 2012
Miguel Olivares a La GaLeRia
| Olivares en procés creatiu |
| Alguns personatges són força coneguts |
| work in progress |
| Estris de treball |
| El GaLeRista Jordi Batlle |
| Vista general de La GaLeRia |
La GaLeRia de Sant Cugat presenta una nova exposició de l'artista Miguel Olivares, Días de sol. El dissabte tres de novembre de 2012 Olivares a la mateixa GaLeRia ens va obsequiar amb una intervenció en directa. Uns quants afortunats vam poder viure i veure el seu mètode de treball. Va resultar una experiència enriquidora per tots plegats.
A la mateixa sala improvisa l'estudi. Damunt un parell de cavallets hi té una tela en procés de creació. Mentre hi va intervenint va explicant, mostrant i actuant; primer esbossa els personatges. Olivares sobretot crea personatges, després algunes pinzellades per donar-los volum. A continuació els vesteix. Ho fa amb trossos d'embolcalls, d'etiquetes, de retalls d'anuncis que enganxa damunt els dibuixos previs.
Explicat així por semblar fàcil, no ho és. Olivares acumula una pràctica, una experiència, un saber fer, un instint que li permet crear de forma aparentment espontània. Els resultats són engrescadors. Té establerts uns codis, les dones les vesteix amb colors vius, llampants, estampats de tota mena, els homes acostumen a vestir etiquetes de cerveses, de conyac, de tabac, marrons i grisos hi dominen. El nens els vesteix amb embolcalls de llaminadures.
Els personatges d'Olivares no estan mai sols, ni quiets. Miren, es miren, ens miren. Amunt i avall. Amb les traces dels seus moviments teixeixen xarxes. Xarxes, connexions invisibles, subtils, que els enllacen entre ells, i amb nosaltres els espectadors, amb el món.
Olivares és feliç treballant, encara és més feliç estant amb la gent.
www: La GaLeRia
A la mateixa sala improvisa l'estudi. Damunt un parell de cavallets hi té una tela en procés de creació. Mentre hi va intervenint va explicant, mostrant i actuant; primer esbossa els personatges. Olivares sobretot crea personatges, després algunes pinzellades per donar-los volum. A continuació els vesteix. Ho fa amb trossos d'embolcalls, d'etiquetes, de retalls d'anuncis que enganxa damunt els dibuixos previs.
Explicat així por semblar fàcil, no ho és. Olivares acumula una pràctica, una experiència, un saber fer, un instint que li permet crear de forma aparentment espontània. Els resultats són engrescadors. Té establerts uns codis, les dones les vesteix amb colors vius, llampants, estampats de tota mena, els homes acostumen a vestir etiquetes de cerveses, de conyac, de tabac, marrons i grisos hi dominen. El nens els vesteix amb embolcalls de llaminadures.
Els personatges d'Olivares no estan mai sols, ni quiets. Miren, es miren, ens miren. Amunt i avall. Amb les traces dels seus moviments teixeixen xarxes. Xarxes, connexions invisibles, subtils, que els enllacen entre ells, i amb nosaltres els espectadors, amb el món.
Olivares és feliç treballant, encara és més feliç estant amb la gent.
www: La GaLeRia
Etiquetes de comentaris:
La Galeria,
Miguel Olivares
dimarts, 6 de novembre del 2012
Self Service
Companyes i companys de l'Escola de Llibreria, males notícies, el nostre futur com a llibreters cada vegada pinta més negre. Ahir, durant el descans de classe a l'aula d'informàtica, l'Aitana em ensenyar una microllibreria a la pantalla. És troba a Gràcia, a l'exterior del mercat de l'Abaceria. M'ha faltat temps per anar-la a veure. No l'he trobat, potser massa aviat, potser ha plegat. He fet un tomb per dins el mercat, oh¡¡¡ sorpresa veig una parada de fruites reconvertida en llibreria, fins aquí la bona noticia. Ningú atén la parada, només un rètol: 1 llibre, 1 euro, al costat una guardiola ancorada, i ben ancorada. al mostrador....
divendres, 2 de novembre del 2012
Llibreria de la Boqueria
| Véronique, la llibretera |
Llibreria de la Boqueria, no busqueu el rètol, no el trobareu enlloc, però així és coneguda al barri. La llibretera Véronique és de Brussel·les. Fa temps que viu a Barcelona. És una llibreria a l'aire lliure, llibres de segona mà. Abans havia estat una botiga de vetes i fils i abans... ves a saber... Véronique no suporta els llocs tancats. Segurament és la llibreria més petita de Barcelona, potser del món. La llibreria plegable és al carrer de les Cabres, a prop del mercat, un carrer estret sempre amb gentada amunt i avall. Véronique té un clientela fidel. És molt popular, tothom la saluda, tothom la coneix. Quan plou no obre, el vent i la pluja mullen els llibres. Véronique és feliç venent llibres a peu de carrer.
| Aspecte de la llibreria quan roman tancada |
Llibreria de la Boqueria - carrer de les Cabres/plaça de Sant Galdric - lealealibros@gmail.com
13/4/2016 Avui descobreixo que la llibreria ja no existeix.
| 6/7/2017 Estat actual de la "llibreria", missing, com Blow Up |
dijous, 1 de novembre del 2012
Atget a Barcelona
Etiquetes de comentaris:
Atget,
Barcelona,
fotografia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
