Powered By Blogger

dilluns, 5 de març de 2018

Art i fotografia en Walter Benjamin per Nemrod Carrasco

El professor Nemrod Carrasco durant una de les sessions a l'aula de La Central del Raval













Nemrod Carrasco esta impartint a La Central del Raval el curs de filosofia Art i fotografia en Walter Benjamin. Unes sessions dedicades a desentrellar aquest text de Benjamin publicat el 1931 amb el títol Pequeña historia de la fotografia

Text complex i de significat enrevessat que poc a poc anem descobrint amb l'ajuda de Nemrod. Les classes consisteixen bàsicament en una lectura atenta, pausada i compartida del text de Benjamin, que no per breu, unes vint pagines, és menys dens. Fa anys vaig intentar llegir-lo pel meu compte, el títol i l'autor són atractius, però vaig dessistir, el seu sentit s'esmunyia a cada nou intent.

Al programa que edita La Central s'explica el propòsit del curs amb el següent text:

"Walter Benjamin va publicar Pequeña Historia de la Fotografia el 1931, un article en el qual per primera vegada es reivindicava la importància de la fotografia com a objecte filosòfic. El text va aparèixer en un moment en el qual la literatura teòrica i l'avantguarda artística se sentien especialment atrets per la fotografia i els seus orígens.

Quasi nou dècades després, després del triomf de la digitalització de la imatge i la proliferació de discursos que han decretat la mort de la fotografia, el text de Benjamin no només no ha envellit, sinó que manté intacta la seva dimensió crítica. A que es deu la seva vigència?

En el nostre curs, farem una lectura en detall de Pequeña historia de la fotografia, per tal d'esclarir en què consisteix la seva potència crítica.  I, d'aquesta manera  comprovarem que, a més rescatar una dimensió essencial del pensament de Walter Benjamin, el text formula interrogants que segueixen interpel·lant-nos directament:

En què consisteix la natura singular de la fotografia? Quin és el veritable significat de la seva aparició històrica? Quins efectes va portar en la nostra manera de relacionar-nos amb la realitat? I, sobretot, en quina mesura la fotografia és radicalment incompatible amb l'art?"

Durant el curs s'ha aprofundit en el concepte d'aura que Benjamin aplica als inicis de la fotografia, sobretot als pioners David Octavius Hill i Robert Adamson, o William Henry Fox Talbot i el seu llibre The Pencil of Nature de 1844. De com aquesta aura es perd quan la fotografia es popularitza i esdevé un producte industrial. I com a principis del segle XX aquesta aura s'intenta recuperar de manera artificiosa.

L'aparició d'Eugène Atget al Paris de  principis del segle XX trenca amb aquesta tendència. Les fotos de carrers solitaris, quiets, donen una visió onírica, gairebé surrealista d'un món canviant que és a punt de desaparèixer. La melancolia es inherent al fet fotogràfic. Potser ni el mateix Atget no n'era prou conscient de la seva nova manera d'entendre la fotografia.

Durant els anys trenta els fotògrafs Karl Blossfeld o August Sander, entre altres, amb els seus projectes s'allunyen del cànon establert. No volen fer art, cadascú d'ells, a la seva manera, pretenen ser objectius, permetre que la càmera capti la realitat de manera gairebé  automàtica, amb la mínima intervenció del fotògraf.

Cal destacar que l'obra de tots aquests fotògrafs es va donar a conèixer, a més de les revistes il·lustrades del moment, amb la publicació de llibres que no es limitaven a reproduir les seves fotos, si no que ho feien d'una determinada manera, el llibre com objecte fotogràfic per si mateix comença a revelar-se.

Benjamin insisteix a establir un paral·lelisme entre l'aparició de la impremta i la de la fotografia. La fotografia com un nou llenguatge que cal saber desxifrar i interpretar com va succeir amb els jeroglífics. La fotografia que com els llibres es pot reproduir de manera fàcil i ràpida.

Un text en definitiva complex, i que en aquesta entrada he intentat resumir només un part dels aspectes tractats de l'obra de Benjamin. El guiatge de Nemrod juntament amb les intervencions de la resta de companys d'aula ha estat aclaridor, ara respiro una mica millor cada vegada que torno a la Pequeña hstoria de la fotografía.

A més de la bibliografia recomanada per Nemrod pot ser útil la consulta de Historia de la fotografía de Beaumont Newhall (Gustavo Gili, 2002),  un relat més convencional que el de Benjamin i potser més llegible. Com a bon clàssic continua vigent, la primera edició de 1937 ha estat actualitzada diverses vegades, És especialment útil per conèixer els primers cent anys de la fotografia.

Dos clàssic més, imprescindibles, el de Susan Sontag Sobre la fotografía (Random, 2008) un treball pioner en la crítica fotogràfica on Sontag planteja un seguit de qüestions en el pla moral i estètic de la fotografia. L'altre és La fotografia como documento social (Gustavo Gili, 2017) de Gisèle Freund, un visió sociològica de la historia de la fotografia.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Nemrod Carrasco és professor associat en el Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Imparteix les assignatures de Problemes Filosòfics i Història de les Idees Estètiques. Autor de nombrosos articles en revistes especialitzades. Ha estat l'assessor filosòfic de la sèrie de TV3 Merlí. Ha publicat els llibres Apories de la vida quotidiana (Angle, 2017) i recentment Viaje al centro de la Filosofia (Paidós, 2018)

El passat gener va ser entrevistat a La Vanguardia en la secció A la Contra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada