Serra de Busa per La Vall d'Ora, Sant Pere de Graudescales, Orriols i el Pujol

Dissabte, 22 de febrer 2020 -  Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat a la vessant est de la Serra de Busa. La d'avui com la del passat 9 de novembre és una ruta circular, potser menys exigent però igual d'interessant i espectacular.

Els 37 caminants sortim del veïnat de La Vall d'Ora al Solsonès, el dia comença assolellat i fresc, al migdia fins i tot calorós. Per pista arribem a Sant Pere de Graudescales, una església romànica ben conservada que va formar part d'un monestir benedictí. L'indret, solitari i encaixat al fons d'una estreta vall, mereix que li dediquem una bona estona. A partir d'aquí el camí, sovint aixaragallat, puja dret. Travessem el pas del Llop i el grau de Ca l'Esguerrat, noms que potser evoquen perills antics.

La cinglera de Busa vista de lluny sembla inaccessible, no debades durant la guerra del Francès el solsoní tinent coronel Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet va proposar Busa, i així va ser, com campament fortificat de la rereguarda. 

Baixant pel camí del torrent Moixí trobem un trencall a l'esquerra, pels que no tenen vertigen recomano seguir-lo. Desprès de caminar cinc minuts per un corriol estret, arran de cingle, arribem a la bauma del Xalet, el lloc on durant la Guerra Civil s'hi amagaven els que no volien participar-hi, els desertors. Un plafó informatiu ho explica. Tornem pel mateix camí.

Les vistes des del Xalet són impressionants. 

n

Roures i faigs ara descansen, ben aviat llurs llucs brostaran amb energia renovada, el cicle de la vida continuarà perpetuant-se amb bellesa exuberant, és a dir la primavera ja és aquí.

Les fotos, com és evident, no tenen la qualitat que caldria esperar. Un servidor avui és un dels guies, un servidor és mascle, com a tal limitat, i només por fer una cosa (bé) a la vegada. Les fotos són tirades a mòbil senzill.

Anem acabant, a prop de la Vall d'Ora trobem el Pujol, antic i noble mas reconvertit en restaurant i turisme rural. Durant les guerres carlines va ser habilitat com hospital de sang. Aquests tipus d'hospitals, provisionals i a prop del front, sovint atenien els ferits dels dos bàndols. 

L'església de Sant Lleïr és al costat de la casa-hostal, lloc molt reconegut per la gent de la contrada.

Sota el pont romànic de la Vall d'Ora uns gorgs d'aigües cristallines conviden al bany, caldrà però esperar temperatures més amables.

La Vall d'Ora ha estat identificada com un dels possibles llocs on el 897 Guifré el Pilós va morir en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida. Aquesta placa ho commemora.

Ja a l'autocar cerquem un bar per fer la cervesa de rigor, tots són plens o tancats. Finalment algú del territori recorda el Casino Bar-Restaurant de Valls de Torroella, situat a l'antiga carretera de Cardona. El personal del bar, gent jove i amable, ens donen totes les facilitats. Només per veure el local, l'antic casino del poble, val la pena fer-hi una parada, serveixen menús de diari i de cap de setmana. Tel. 931 350 201