A Peu de carrer, fotodietari : Monestir de Santa Maria de Lluçà

El monestir de Santa Maria de Lluça és a prop de Santa Maria de Puig-Oriol, al Lluçanes, a peu de la carretera BV-4341, davant del restaurant La Primitiva.

L'actual edifici, amb modificacions posteriors, data entre els anys 1170-1190. Es va construir sobre un d'anterior del 905. Va ser una canònica regida per la regla de Sant Agustí. A finals de s.XIII és el moment de màxim esplendor quan és habitat per més d'onze canonges. A partir de 1347 comença el seu declivi. A mitjans del s.XIX es converteix en una senzilla parròquia rural. Durant la Guerra Civil l'interior va quedar malmès. El 1972 s'enllesteixen les obres de rehabilitació de tot el conjunt monàstic.

Per saber-ne més consultar aquesta pàgina

El claustre és de petites dimensions, planta irregular amb 18 arcs sostinguts per 22 columnes, els 22 capitells són esculpits amb temes vegetals i de bestiari. Un dels angles del refectori conserva el pou. Al subsòl fa poc s'hi han descobert tombes antropomòrfiques, algunes s'han deixat a la vista protegides amb vidres.

On abans hi havia el refectori ara s'hi conserven 9 fragments de pintures gòtiques murals. Es van descobrir el 1954, ornaven algunes parts del cor de l'església, daten del s.XIV

Foto: Pantocràtor amb l'àguila de sant Joan Evangelista a l'esquerra i l'àngel de sant Mateu a la dreta

El drac, l'escut amb la creu de sant Jordi

Escenes de la vida de sant Agustí d'Hipona

A l'església s'hi conserva aquest frontal d'altar, l'original és dipositat al Museu Episcopal de Vic. És atribuït al Mestre de Lluçà, de la segona meitat del s.XIII. És un dels exemples més significatius de l'estil italobizantí que va arribar arribat a Catalunya cap el 1200. És presidit per la Mare de Déu amb l'infant, a la ma dreta sosté la poma de l'arbre del Paradís, símbol de Maria com a nova Eva que amb el seu fill va redimir la humanitat. L'envolten quatre àngels amb els noms dels evangelistes que sostenen la representació estelada del firmament amb el sol i la lluna, símbols de l'eternitat.

A l'original del frontal li falta un fragment de la part central. La persona que fa de guia explica que durant la Guerra Civil uns veïns amb la voluntat de salvar la pintura la van serrar pel mig i plegar per simular la porta d'un galliner.

Detall de la Visitació. Segons el mateix guia, Picasso durant la seva estada a Gósol va venir al monestir de Lluça. El descobriment d'aquesta imatge el va inspirar per pintar els seus personatges amb els ulls tan singulars (sic).