Descobrint el Baix Llobregat

En Lluís Jordà proposa un tomb per alguns indrets singulars del Baix Llobregat. Comencem pujant al Montpedrós (348 m) un turó del terme de Santa Coloma de Cervelló. Al cim hi trobem l'ermita de sant Antoni, reformada unes quantes vegades. A la teulada a més de la creu hi ha un vèrtex geodèsic. Bones vistes de la plana del Llobregat fins la desembocadura, Collserola, Sant Llorenç, Pirineus.

A prop de l'ermita s'hi conserven un parell de petroglifs d'època indeterminada. A banda i banda d'una mateix roca, a la dreta hi veiem un animal semblant a un cargol?

A l'esquerra un disc solar? el cap d'un animal amb banyes?

Desprès arribem a Cervelló. Pugem fins l'església de Santa Maria, enlairada, a mig camí de l'antic castell. És una edifici romànic datat el 904 i posteriors modificacions. Destaca el cimbori octogonal, construït com la resta de l'edifici en gres rogenc.

El portal renaixentista va ser afegit el 1587

Vista de Santa Maria de Cervelló des del castell

Arribem fins dalt del castell de Cervelló. Està documentat en una donació de comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El 1714 durant la guerra de Successió va ser abandonat i destruït. El 2011 les seves ruïnes es van restaurar i consolidar per poder-lo fer visitable.

A Cervelló vora el camí de can Sala de Baix trobem el Mas Pitarra, un edifici en estat ruïnós. Datat del s.XVI amb afegits d'èpoques posteriors. Fins el s.XIX va ser la parroquia de Sant Esteve de Cervelló, el 1880 Pitarra el va comprar.

Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) escriptor, dramaturg i empresari teatral, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra, va ampliar i modificar l'antic mas. Hi va fer estades a l'estiu. En les trobades literarias que va organitzar hi van participar alguns personatges rellevants de l'època.

És l'autor d'uns populars versos, potser no són els millors de la poesia catalana, però jo a casa els havia sentit més d'una vegada: 

Esmola que esmola
fes dagues, daguer.
Fes dagues que passin
les malles d'acer

Entrant al recinte, a ma dreta es conserva una paret aïllada amb una fornícula buida. A la part inferior una parell de rètols amb els texts següents:

"Condonada que fou aquesta capella a míser Frederik Soler menestral honrat e home de lletres de la comtal ciutat de Barcelona per lo molt honorari e mossen Joseph Carbonell prohome del gremi de mercaders e caballer adinerat de la ciutat invicte avans"

"dita la edifica e munta en aquest llok de Santa Maria de Cervello lo mestre d'obres Pere Albertí restant de tot muntada e termenada a dos anys despres...l'ofrena co esa XV de juny del any del senyor MDCCCLXXX"

Creu de terme de Santa Maria de Cervelló (s,XVI-XVII) És una reproducció de l'original que va ser malmesa durant la Guerra Civil i és van mantenir al lloc fins el 1969