El Club Muntanyenc Sant Cugat presenta el programa d'actes de celebració del 75è aniversari

El Club Muntanyenc Sant Cugat presenta a la sala de plens de l'Ajuntament el programa d'activitats que durant tot l'any ompliran places i carrers de la vila.

Carmela Fortuny, l'alcaldessa, dona la benvinguda als representants del Muntanyec, hi són presents Jordi Merino, president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Silvano Bendinelli, president del Muntanyenc i Joan Bel, coordinador de les activitats.

El primer dels actes és ben aviat, el diumenge tres de març la gent del CMSC participa com banderers convidats a l'aplec de Sant Medir. Hi haurà xocolatada, cercavila i seguici, començarà a les 9 del matí a la plaça d'Octavià (del Monestir). Tothom hi és benvingut.

Aquí podeu consultar el programa de Sant Medir

Els representants de les seccions del Muntanyenc detallen les activitats previstes

La presentació clou amb la foto de grup

Descobrint el Baix Llobregat

En Lluís Jordà proposa un tomb per alguns indrets singulars del Baix Llobregat. Comencem pujant al Montpedrós (348 m) un turó del terme de Santa Coloma de Cervelló. Al cim hi trobem l'ermita de sant Antoni, reformada unes quantes vegades. A la teulada a més de la creu hi ha un vèrtex geodèsic. Bones vistes de la plana del Llobregat fins la desembocadura, Collserola, Sant Llorenç, Pirineus.

A prop de l'ermita s'hi conserven un parell de petroglifs d'època indeterminada. A banda i banda d'una mateix roca, a la dreta hi veiem un animal semblant a un cargol?

A l'esquerra un disc solar? el cap d'un animal amb banyes?

Desprès arribem a Cervelló. Pugem fins l'església de Santa Maria, enlairada, a mig camí de l'antic castell. És una edifici romànic datat el 904 i posteriors modificacions. Destaca el cimbori octogonal, construït com la resta de l'edifici en gres rogenc.

El portal renaixentista va ser afegit el 1587

Vista de Santa Maria de Cervelló des del castell

Arribem fins dalt del castell de Cervelló. Està documentat en una donació de comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El 1714 durant la guerra de Successió va ser abandonat i destruït. El 2011 les seves ruïnes es van restaurar i consolidar per poder-lo fer visitable.

A Cervelló vora el camí de can Sala de Baix trobem el Mas Pitarra, un edifici en estat ruïnós. Datat del s.XVI amb afegits d'èpoques posteriors. Fins el s.XIX va ser la parroquia de Sant Esteve de Cervelló, el 1880 Pitarra el va comprar.

Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) escriptor, dramaturg i empresari teatral, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra, va ampliar i modificar l'antic mas. Hi va fer estades a l'estiu. En les trobades literarias que va organitzar hi van participar alguns personatges rellevants de l'època.

És l'autor d'uns populars versos, potser no són els millors de la poesia catalana, però jo a casa els havia sentit més d'una vegada: 

Esmola que esmola
fes dagues, daguer.
Fes dagues que passin
les malles d'acer

Entrant al recinte, a ma dreta es conserva una paret aïllada amb una fornícula buida. A la part inferior una parell de rètols amb els texts següents:

"Condonada que fou aquesta capella a míser Frederik Soler menestral honrat e home de lletres de la comtal ciutat de Barcelona per lo molt honorari e mossen Joseph Carbonell prohome del gremi de mercaders e caballer adinerat de la ciutat invicte avans"

"dita la edifica e munta en aquest llok de Santa Maria de Cervello lo mestre d'obres Pere Albertí restant de tot muntada e termenada a dos anys despres...l'ofrena co esa XV de juny del any del senyor MDCCCLXXX"

Creu de terme de Santa Maria de Cervelló (s,XVI-XVII) És una reproducció de l'original que va ser malmesa durant la Guerra Civil i és van mantenir al lloc fins el 1969

Monestir de Santa Maria de Lluçà

El monestir de Santa Maria de Lluça és a prop de Santa Maria de Puig-Oriol, al Lluçanes, a peu de la carretera BV-4341, davant del restaurant La Primitiva. 

L'actual edifici, amb modificacions posteriors, data entre els anys 1170-1190. Es va construir sobre un d'anterior del 905. Va ser una canònica regida per la regla de Sant Agustí. A finals de s.XIII és el moment de màxim esplendor quan és habitat per més d'onze canonges. A partir de 1347 comença el seu declivi. A mitjans del s.XIX es converteix en una senzilla parròquia rural. Durant la Guerra Civil l'interior va quedar malmès. El 1972 s'enllesteixen les obres de rehabilitació de tot el conjunt monàstic.

Per saber-ne més consultar aquesta pàgina

El claustre és de petites dimensions, planta irregular amb 18 arcs sostinguts per  22 columnes, els 22 capitells són esculpits amb temes vegetals i de bestiari. Un dels angles del refectori conserva el pou. Al subsòl fa poc s'hi han descobert tombes antropomòrfiques, algunes s'han deixat a la vista protegides amb vidres.

On abans hi havia el refectori ara s'hi conserven 9 fragments de pintures gòtiques murals. Es van descobrir el 1954, ornaven algunes parts del cor de l'església, daten del s.XIV

Foto: Pantocràtor amb l'àguila de sant Joan Evangelista a l'esquerra i l'àngel de sant Mateu a la dreta

El drac, l'escut amb la creu de sant Jordi

Escenes de la vida de sant Agustí d'Hipona 

A l'església s'hi conserva aquest frontal d'altar, l'original és dipositat al Museu Episcopal de Vic. És atribuït al Mestre de Lluçà, de la segona meitat del s.XIII. És un dels exemples més significatius de l'estil italobizantí que va arribar arribat a Catalunya cap el 1200. És presidit per la Mare de Déu amb l'infant, a la ma dreta sosté la poma de l'arbre del Paradís, símbol de Maria com a nova Eva que amb el seu fill va redimir la humanitat. L'envolten quatre àngels  amb els noms dels evangelistes que sostenen la representació estelada del firmament amb el sol i la lluna, símbols de l'eternitat.

A l'original del frontal li falta un fragment de la part central. La persona que fa de guia explica que durant la Guerra Civil uns veïns amb la voluntat de salvar la  pintura la van serrar pel mig i plegar per simular la porta d'un galliner.

Detall de la Visitació. Segons el mateix guia, Picasso durant la seva estada a Gósol va venir al monestir de Lluça. El descobriment d'aquesta imatge el va inspirar per pintar els seus personatges amb els ulls tan singulars (sic).

Antiga porta principal d'accés al claustre

Fogons de pedra

Exterior de monestir, l'arcada de la dreta corresponia al celler

Al terra hi ha excavats dipòsits d'aigua i tombes antropomòrfiques 

Façana i porta principal d'accés a l'església 

L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Savassona, el bosc màgic

Divendres, 22 de febrer 2019 - Les activitats programades a l'entorn del Curs d'història de Catalunya continuen. Al matí visitem el recinte arqueològic L'Esquerda, al costat de Roda de Ter (Osona). Ocupa la part superior d'una península formada per un dels meandres del riu Ter.

Els primers vestigis del jaciment daten del s.VIII aC. el període del bronze final. Desprès entre els segles V aC. i I aC. va ser novament  habitat per pobladors ibèrics, els ausetans. A principis de l'epoca medieval, a partir del s.VIII, és ocupat pels carolingis. El 1314, desprès de ser destruït per les lluites feudals entre els Cabrera, senyors del lloc, i el poder reial, és quan s'abandona definitivament.

Fotografia: Vistes del Ter des del mirador del Museu Arqueològic de L'Esquerda. Els edificis són l'antiga colònia tèxtil Salou-Baurier, els dos pilars del riu sostenien la passarel·la que la unia amb Roda. La colònia va deixar de funcionar el 1963, la construcció del pantà de Sau va fer pujar el nivell del riu i part de les instal·lacions es van inundar.

El Museu Arqueològic de L'esquerda fa poc ha canviat de lloc. Ara ocupa l'antiga caserna de la Guardia Civil. Ha estat totalment rehabilitada, disposa d'instal·lacions modernes i ben equipades. Encara que pendent de la inauguració, la sala d'actes ja funciona, es projecta el vídeo que explica la història de L'Esquerda

A la part superior de la façana s'hi conserva un escut amb les lletres GC (Guardia Civil) i les figures de Castellà, Lleó i Granada. Al centre tres flors de lis que representen la Casa dels Borbons

En cap dels papers del Museu, ni a internet, enlloc, he sabut trobar el perquè del nom L'Esquerda,  ben segur que es culpa meva. Goso donar la meva versió de l'origen. A bona part de la superficie del poblat aflora la pedra, el gres. És poden apreciar diverses fractures, esquerdes, que la travessen en sentit longitudinal. Alguns trams han estat obrats, be per conduccions, o per tombes antropomòrfiques, però les esquerdes són naturals.

25 de febrer 2019 - Maria Ocaña Subirana, directora del Museu, m'informa amablement que la hipòtesi sobre el nom de L'Esquerda pot venir del fet que en època medieval s'utilitzava l'article salat. L'Esquerda és un quer, una mola de pedra o quer, per tant semblaria que el nom ve d'Es-Quer-Rode (el quer de Roda, la fortalesa de Roda) Com font bibliogràfica cita: Ollich Castanyer, Imma; Ocaña Subirana, Maria; et. al. A banda i  banda del Ter, història de Roda. Vic: Eumo ed., Ajuntament de Roda de Ter, 1995 (pàg. 97) 

L'església romànica de Sant Pere de Roda (de Ter) va ser bastida a l'any 1042 sobre una d'anterior del 927. Només es conserva una part del mur sud i una porta que comunicava a una torre o campanar. 

A l'interior es conserven les bases d'arrencada dels pilars, una fornícula i restes de l'absis 

A la necròpolis (s.IX-XIV) s'hi han documentat diversos tipus d'enterraments. La majoria de tombes antropomòrfiques, en forma de cos humà, es troben a la sagrera, l'espai sagrat d'unes 30 pases a l'entorn de les esglésies.

La passarel·la sobre la resclosa de la font dels Molins va ser recuperada el 2016 per a ús públic. L'anterior se la va endur un arbre durant una riuada dels anys cinquanta

La colzada o roda del meandre del Ter

Encara queda molt per excavar, Cal? 

Desprès de visitar L'Esquerda anem a Savassona, un indret singular a prop de Tavèrnoles. És un espai format per un conjunt de grans roques disperses envoltades per una pineda, el Bosc de la Baronessa (de Savassona).  La tradició popular ha donat nom a la majoria dels blocs, aquí tenim El Dau 

L'espai és freqüentat pels escaladors. Practiquen la modalitat d'escalad en bloc, no es fa servir ni cordes ni cap estri, només la força i la traça de mans i cames. Per evitar accidents greus l'altura màxima de les vies no passa dels sis metres, un matalàs especial evita danys majors. Les taques blanques de les parets són pols de carbonat de magnesi per mantenir mans i preses seques.

El professor Lluís Jordà Roselló explica la Pedra de les Bruixes

La Pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat i diversitat de gravats de les que es troben a Savassona. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'època del bronze fins a moments medievals, tot i que no hi ha estudis precisos al respecte. 

Es poden observar gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara. Destaca la profusió de creus. 

La Pedra dels Sacrficis. Un gran roc que segons la llegenda al damunt s'hi feien sacrificis humans, els regarots era per on baixava la sang. 

Continuem pujant fins el turó on hi ha l'església romànica de Sant Feliu de Savassona. El seu voltant és ple de cavitats excavades a la roca, possiblement abans servien per recollir l'aigua de la pluja. Al fons, encara amb una mica de neu, el Puigmal, el Puigsacalm, coll de Bracons, Cabrera, Aiats i el Ter

L'església romànica de Sant Feliu de Savassona va ser construïda entre els segles X-XI, i reformada al segle XVI. En una làpida a l'esquerra de la façana hi ha gravat el text "Sant Feliu ermita del castell de Sabassona (sic) restaurada per U.E. de Vic  l'any MCMLX"

Interior de l'església 

Després d'una bona sortida res millor que un bon dinar. Al famós restaurant Fussimanya, a prop de Tavèrnoles, 30 comensals ataquem un més que recomanable menú del dia