Un tomb per Les Dolomites

Excursió a Les Dolomites del 2 al 14 de juny de 2019 - Desprès de sortir de Sant Cugat i fer nit a Piacenza arribem a San Candido/Innichen, poblet agradable i ben situat per visitar la zona nord de Les Dolomites. Fem quatre dies a l'hotel Capriolo, més que recomanable.

Aquesta part de Les Dolomites, situada al nord i fronterera amb Austria rep el nom de Südtirol. (Alto-Adige en italià) L'idioma que es parla majoritàriament és l'alemany, culturalment està més a prop del Tirol, una regió d'Austria, que no pas d'Italia. A conseqüència de la Primera Guerra Mundial es van marcar noves fronteres, aquesta zona va passar a formar part d'Italia. Els noms de llocs, pobles, cims, rius estan escrits en alemany i en italià. Actualment gaudeix d'un alt grau d'autonomia. 

3 de juny de 2019 - Les Dolomites geograficament és consideren una part dels Alps. El nom prové del geòleg francés Déodat de Dolomieu, durant el segle XVIII va explorar le regió i en va definir el material geològic, un determinat tipus de roca calcaria.

Foto: Lago di Misurina, un dels punts per accedir a les rutes que porten a Tre Cime di Lavaredo/Drei Zinnen.

Rifugio Auronzo (2.320 m) Situat a l"esquena" de Tre Cime di Lavaredo

La carretera encara és plena de neu, hem de pujar a peu 😕 el transport públic no funciona, i el refugi és tancat😓

Fem una caminada de quatre hores, la quantitat de neu acumulada no permet seguir més endavant. El paisatge és magnífic i el bon temps ens acompanya😊😊😊

Tre Cime di Lavaredo/Drei Zinnen (2.999 m) Un dels cims emblemàtics de Les Dolomites👏

Un descans.

Rifugio Auronzo

Les possibilitats de fer rutes a peu són quasi infinites. Els camins estan ben senyalitzats, la topografia és excel·lent i els graus de dificultat diversos.

4 de juny de 2019 - Val di Campo di Dentro

5 de juny de 2019 - Monte Nuvolau (2.574 m) des del Passo Giau

El Passo Giau (2.236 m) conecta Cortina d'Ampezzo amb Selva de Cadore i Colle Santa Lucia

Intentem pujar a La Marmolada, la glacera més gran de Les Dolomites, però la temporada del telefèric encara no ha començat. Dinem al Rifugio, polenta amb funghi.🍷🍷

Castello di Andraz

Tre Cime di Lavaredo, del mirador del Lago di Landro

Chiesetta di San Silvestro, tocant a Austria 

7 de juny de 2019 - Vistes des del Rifugio Lagazuoi (2.752 m) S'hi accedeix amb el funivia (telefèric) que surt del Passo di Falzarego. 

Durant la Primera Guerra Mundial aquest sector va ser un front de combat clau. L'exercit italià va excavar a l'interior de les muntanyes un complex sistema de túnels i galeries. L'exercit austro-hongarès va fer servir la mateixa estrategia, aviat s'inicià una guerra de mines i contramines, bona part del Piccolo Lagazuoi, la muntanya excavada, va esclatar. Actualment alguns túnels s'han museitzat i es poden visitar.

Avui canviem de base, fem quatre nits a Canazei, una població situada al cor de Les Dolomites, és un centre destacat d'esports d'hivern. L'oferta hotelera és important, però la temporada d'estiu encara no ha començat. Només alguns hotels familiars obren tot l'any, estem a l'Albergo Bernard, un dels històrics.

8 de juny de 2019 - Rifugio Vajolet, (2.243 m) porta d'entrada a les Torres Vajolet, un altre dels llocs significatius de Les Dolomites. L'oferta d'excursions, vies d'escalada i vies ferrades és aclaparant.

Poc a poc la neu es va fonen.

9 de juny de 2019 - Sciliar, un massís situat a l'oest de Les Dolomites

Val Badia des de l'estació superior del telefèric.

9 de juny de 2019 - Val Duron

La Val Duron permet una caminada tranquila, el poc desnivell i l'entorn humanitzat, granges, bestiar, prats, la diferencien de la majoria de les valls de Les Dolomites, més esquerpes i minerals.

13 de juny de 2019 - Laghi di Cornisello, a Brenta, el grup de muntanyes més occidental de Les Dolomites.

Fem dues nits a Pinzolo, la "capital" de les Dolomites di Brenta, potser no tan espectaculars com la resta de Dolomites però aprofitem el camí de tornada per fer-hi parada. Si alguna cosa bona té Pinzolo, a més de pistes d'esquí, és el restaurant Baita Magnabò, no se'l perdin.

La descoberta de Les Dolomites ha estat una sorpresa més que agradable. Sense voluntat de ser pedant puc dir que he visitat els Annapurnes, el Ladakh, els parcs dels Estats Units, els Andes, Alps i Pirineus, els Virunga de Ruanda, els volcans de Java, l'Etna fumejant, entre altres muntanyes. Les Dolomites pel seu interès i bellesa potser encapçalen els primers llocs d'aquesta llista improvisada de muntanyes trepitjades.

Sant Jordis a Sant Cugat, un inventari

Aquesta entrada pretén recollir i mostrar les representacions de Sant Jordi visibles des de l'espai públic de Sant Cugat, inclosos Valldoreix, La Floresta, Mira-Sol i Les Planes. Abarca tota mena d'estils i procediments, baix relleus, pintura, rajola de València, vitrall, forja, escultura i qualsevol altre que pugui aparèixer. Fins on sigui possible es documentaran les obres, autoria, datació, el motiu i altres dades significatives. 

Conscient de la dificultat de localitzar els possibles Sant Jordi, no tinc notícia de la publicació de cap treball sobre la qüestió, demano la col·laboració de la gent de Sant Cugat. Tothom que en conegui algun ho pot comunicar, ho publicarem.

Iniciem el repertori amb una estàtua de terracota del Sant Jordi situada a la part superior de l'edifici del carrer Santiago Rusiñol, 36, als baixos hi ha la botiga de moda Brownie - Aquesta "descoberta" ha estat possible gràcies a Imma Pueyo, artista, docent, historiadora i crítica d'art. El 24 d'abril de 2003 al Diari de Sant Cugat publicava l'article 'Imatges de Sant Jordi' citem el paràgraf  que en parla:

"Si alcem el cap, observarem una reproducció del Sant Jordi de Donatello al carrer Santiago Rusiñol. Al capdamunt de la façana del número 36, una figura de terracota destaca sobre la cornisa i el fons blau del cel, col·locada en el nou edifici dels anys 60 per desig de la família, quan van ser enretirades les cases per eixamplar el carrer" (Nº1)

Al mateix article Imma Pueyo menciona un altre Sant Jordi, el de l'interior de l'església del monestir. Encara que no és un espai públic és fàcil poder-lo observar. Explica el següent:

"La imatge de Sant Jordi a cavall, però sense la princesa, es troba en un petit vitrall situat a la part superior de la capella de Sant Bartomeu, la tercera de la nau dreta a l'església del monestir. És una obra de data moderna feta segons el disseny del dibuixant Vilàs i va ser reproduïda en un calendari de la Caixa d'Estalvis de Terrassa el 1984. Es tracta d'una representació molt esquemàtica del tema amb un interés per l'acció i el moviment alleugerides per la simplicitat del disseny i la tècnica. El cavaller al centre subjecta la brida del cavall i alça la dreta agafant l'espasa. Un petit drac llança flamarades vermelles que cobreixen quasi tota la superfície. L'escut blanc amb la creu vermella resta en el marge esquerra.

Ambdues figures evidencien l'arrelament del tema com a símbol del país i resulta oportú recordar-les, coincidint amb la diada que aquesta setmana celebrem" (Nº2)

Detall del Sant Jordi del carrer Santiago Rusiñol

Aquí tenim un parell de Sant Jordis de mateix autor, l'artista ceramista Salvador Sunet Urgellès, aquest al barri de Sant Jaume de Valldoreix, al carrer d'Antoni Caballé, 5 (Nº3)

L'altre Sant Jordi de Salvador Sunet Urgellès, el trobem a la la façana sud de la Villa Anita del carrer Bergara, 3. Per poder veure'l cal anar a la rambla Ribatallada, 9 (Nº4)

Carrer Villà, 76 (Nº5)

Carrer Villà, 47 (Nº6)

,

Sant Jordi del carrer Bergara, 26, semblant a l'anterior, encara que més complet, a dalt a l'esquerra hi veiem una ermita acinglerada, en canvi no té els núvols borrascosos que amenacen tempesta. (Nº7)

La localització dels Sant Jordis de Valldoreix, com és el cas d'aquest del carrer de les Violetes, 75 ha estat possible gràcies a la Roser Casamitjana, companya del curs d'Història de Catalunya, que m'ha posat en contacte amb Josep Mª Fe i Clavell, persona que ho sap gairebé tot de Valldoreix i m'ha facilitat la feina. Aquest Sant Jordi és un dels pocs que hi apareix la princesa, encara que costa de veure és al marge esquerra a la porta d'una ermita (Nº8)

C/Moreneta de Montserrat, 50 - Colònia Montserrat, Valldoreix (Nº9)

Un Sant Jordi més a Valldoreix, al carrer Advocats, 10  (Nº15)

Carrer Vinyoles, 8 (Nº10)

Carrer Anselm Clavé, 7 (Nº11)

Un Sant Jordi no per humil menys interessant, és a l'entrada d'un habitatge unifamiliar a La Floresta, c/Planeta, 14. El drac, si és un drac no un llangardaix, està ferit de mort. A la banderola "Sant Jordi patró de Catalunya" A baix a la dreta "Gentilesa de Ferrolan" una empresa de construcció i bricolatge de Santa Coloma de Gramanet. (Nº12)

Aquest baix relleu de terracota es troba a la façana principal de la Casa Mòjica, a l'avinguda de Gràcia, 33, ha estat Helena Centeno, companya de curs d'Història de Catalunya qui ha donat l'avís, gràcies!!! 

"La Casa Mòjica és un projecte de l'arquitecte Andrés Calzada, va ser edificada el 1930. L'interès rau en l'ornamentació de la façana amb peces de ceràmica crua en els brancals, ampits i llindes de les obertures i els esgrafiats amb dibuixos de sanefa amb motius geomètrics al seu voltant. 

Al primer pis al bell mig de la façana hi ha un baix relleu de ceràmica crua representant a Sant Jordi. La barana del balcó és un dels millors exemples de la serralleria noucentista de Sant Cugat. La formen uns trenats ròmbics que combinen amb barrots verticals senzills, però que a l'entorn del relleu de Sant Jordi, formen un suport de baldaquí fet amb planxa de ferro retallada per dibuixar unes ombres xineses que representen el paisatge proper de Collserola, el Pi d'en Xandri, de dia i de nit. Deu el seu nom a la Sra. Miracle Mòjica, propietaria de la finca" (Nº13)

Informació obtinguda i adaptada de https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/B-45.pdf

Aquí podem apreciar l'efecte de les ombres xineses

No tinc clar que sigui un Sant Jordi, va a peu, l'escut en lloc de la creu de Sant Jordi porta les quatre barres i el drac és francament insignificant, però davant els dubtes prefereixo incloure'l i que siguin els experts que opinin.

És a la llinda d'una de les finestres de la casa del carrer Vallès, 34. Forma part d'un repertori iconogràfic de baix relleus que representa algunes tradicions catalanes, i que pel seu interès detallo a continuació.

Desconec l'autoria i la data. Els baix relleus semblen pensats com un conjunt per ser instal·lats al lloc on és troben. (Nº14)

Llinda de la porta d'entrada. Hi veiem una muralla o castell amb una porta fortificada, dos personatges que omplen un cabàs amb les olives que cauen de l'arbre, a continuació la matança del porc. 

Llinda de finestra. Hi veiem la mateixa porta fortificada, a continuació un pagès treballant amb l'aixada, al costat un altre pagès amb la falç segant el blat.

Llinda on és troba el suposat Sant Jordi. Al principi un genet amb un grapat de fletxes a l'esquena, davant seu un personatge que va a peu, porta una bossa a la bandolera i un estri a la mà esquerra, a continuació el nostre Sant Jordi, i al costat una nena que porta un animal lligat.

Llinda de finestra. El naixement, dos àngels, el bou i las mula, la Verge Maria, el Nen Jesús, Sant Josep i un pastor amb una cabra.

Un Sant Jordi humil el veiem encastat al mur lateral de can Bellet, costa de trobar. Ha estat possible gràcies a la Dolors Vilanova (nº15) Per l'estil i la forma s'assembla al Sant Jordi nº 5 del carrer Villà.