26 de febrer de 2020 - L'estació de Vilanova de la Sal es troba enmig del no-res i lluny de tot arreu, davant del pantà de Camarasa. El poble més a prop és Vilanova de la Sal de 107 habitants. S'hi arriba per una carretera de 7 km plena de revolts que acaba aquí. L'estació es va inaugurar el 1949, forma part de la línia RL2 Lleida-Pirineus/La Pobla de Segur dels Ferrocarrils de Generalitat, també es coneix amb nom turístic Tren dels Llacs.
Portes i finestres de l'edifici de viatgers estan tapiades fa temps. És un baixador amb parada facultativa que cal sol·licitar al revisor, o pitjar el botó corresponent si som a l'estació. A quatre quilometres es conserven les restes d'unes salines que van funcionar fins el 1970.
La sensació de solitud i aïllament és aclaparadora, un atzucac del que difícilment es pot fugir. Baixar a les vies és perillós, i està prohibit, a cada extrem hi ha un túnel de difícil accés pels visitants. Les aigües manses però inaccessibles de l'embassament no faciliten les coses. Com algú em diu és terra de ningú. La freqüència dels trens la desconec, fora de temporada turística deu ser mínima. Possiblement sigui l'estació menys utilitzada del món.
Hitchcock, el Gran Mestre, d'haver-ho sabut hi hauria rodat el millor film. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada