La vall de Betlem, les ermites de Sant Jeroni de la Murtra i el puig Castellar

La vall de Betlem o de Poià és situada a l'interior del municipi de Badalona, al Parc de la Serralada de Marina. Considerant el lloc on es troba, envoltada per tota mena infraestructures i per una població de gairebé dos milions d'habitants, està força preservada.

Les pinedes i encara alguna explotació agrícola fan de Betlem un lloc agradable per caminar i poder conèixer el seu principal actiu, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Va ser fundat pels jerònims el 1416, i segons fonamentats indicis el lloc on els Reis Catòlics van rebre Cristòfor Colom després del seu primer viatge a Amèrica.

L'objectiu de la sortida d'avui però és el de visitar l'entorn més proper al monestir, les tres ermites que l'envolten i el puig Castellar. És una de les propostes que en Lluís Jordà fa a l'entorn del Curs d'Història de Catalunya que imparteix al CMSC.

Foto presa des de l'exterior del monestir, dalt la carena, dissimulada entre pins, l'ermita de Sant Onofre.

A prop de l'entrada del monestir trobem la font del Lleó on comencem la caminada. La font estava malmesa, els Amics de la Murtra, una colla de voluntaris, la van restaurar, el 2012 va ser beneïda pel cardenal Lluís Martínez Sistach.

Un grapat de majestuosos pins ens acompanyen durant l'itinerari.

Ermita de Sant Crist, més coneguda com La Miranda. Construïda a finals del segle XVIII, com les altres dues va ser propietat del monestir. El seu estat actual és de ruina total. Es conserven fotos anteriors a 1936 on es mostra sencera.

La capella de Sant Climent, papa i descobridor de fonts, va ser edificada el 1673. Recentment s'hi ha fet obres de consolidació, una blanca lona onejant ho menciona.

Al fons a l'esquerra puig Castellar o turó del Pollo (302 m), segons diuen servia de punt de referència pels pescadors de Badalona.

Entre els anys 1904 i 1905 s'hi va descobrir les restes d'un poblat ibèric. Va ser fundat pels laietans cap el segle VI aC. i abandonat entre els segles III i II aC. És un del mes ben conservats de la rodalia de Barcelona. Entre altres troballes es va desenterrar un crani enclavat a la manera celta, costum de conservar així els caps de l'enemic vençut. És pot visitar lliurament, uns plafons informatius ajuden entendre com era el poblat. Normalment hi ha un gurda amable que custodia l'indret.

El GR-92, que uneix Portbou amb Ulldecona, passa pel puig Castellar. Damunt un roc de granit un poema de Marius Sampere fa un elogi del caminar.

Skyline de Barcelona, al fons Montjuïc 

L'ermita de Sant Onofre, la tercera i última del serrat de les Ermites, va ser edificada el 1498, és la millor conservada. La seva construcció, igual que les altres dues, era motivada per la necessitat dels monjos de tenir un espai on retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. L'orde dels jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica.

Al costat de Sant Onofre, un modest obelisc sosté aquesta placa.

Skyline de Badalona, al fons les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià del Besós.