Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, una mostra (I)

Divendres, 15 de novembre 2019 - Sortida que ens permet descobrir algunes esglésies romàniques del Baix Llobregat, tan properes com desconegudes per a la majoria. És una de les activitats programades a l'entorn del Curs d'història medieval de Catalunya II que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat amb el guiatge del professor Lluís Jordà Roselló.

Comencen a les 10 del matí visitant l´església de Santa Maria de Cervelló, data del segle X. Va ser construïda amb gres rogenc, material força abundant a la zona.

El frontó de la porta és d'època posterior, d'estil renaixentista, probablement data de 1580. A l'esquerra, adossat a l'edifici, és conserva la base del que podria haver estat un campanar o una torre.

Igual que la resta d'esglésies que visitarem, no és possible accedir a l'interior.

A poca distància de l'església podem veure les tombes antropomorfes d'un antic cementiri medieval.

Seguim caminant costa amunt fins trobar les restes del castell de Cervelló. És situat a 317 metres altitud, un emplaçament estratègic que dominava la vall del Llobregat i el camí cap el Penedès. Té comunicació visual amb Montpedrós on hi va haver el Castellnou de Cervelló.

El castell probablement va ser edificat el segle IX, va perdurar fins el 1714, any en que fou destruït per odre de Felip V. L'estat actual de conservació es precari, queda molt per apuntalar i encara més per excavar.

Alguns dels 17 participants de la sortida d'avui.

Amb els cotxes arribem a l'església de Sant Ponç de Corbera, és tot el que queda, i no és poc, de l'antic conjunt monàstic d'aquest priorat benedictí. Va ser construït el segle IX, durant decenis va dependre de l'abadia francesa de Cluny. Desprès d'un període de decadència va ser abandonat a finals del segle XVI. A partir de 1933 l'Associació Amics de l'Art Vell inicia la restauració.

Davant l'entrada de Sant Ponç hi creix un centenari i majestuós lledoner

Tornem als cotxes. Abans de visitar Santa Maria del Puig passem per davant de la Colonia Sedó d'Esparreguera, un immens complex tèxtil fundat el 1846. En el seu moment va ser la colonia més gran d'Espanya, hi van treballar més de 2000 persones. Finalment el 1981 després d'anys de crisi  va plegar. Actualment les naus allotgen diferents empreses i s'hi fan visites guiades.

Castell d'Esparreguera, és tot el que en queda, un dipòsit d'aigua abandonat. El dipòsit va ser construït durant el segle XX a l'interior de les ruïnes de l'antic castell pel subministre d'aigua de la Colonia Sedó.

L'eglésia de Santa Maria del Puig d'Esparreguera és a l'extrem d`una gran explanada amb les muntanyes de Montserrat de teló de fons. D'estil romànic, va començar a ser construïda durant els segles X-XI.

La tria de les esglésies no és arbitraria. La proposta d'en Lluís Jordà vol mostrar alguns trets comuns de les esglésies que visitem.

Un és l'arquitectònic, totes tres tenen cimbori. I també totes ocupen un entorn natural força preservat, considerant que es troben en una de les comarques més poblades, i amb més densitat de carreteres, vies, industries, per metre quadrat de Catalunya.

Des de Santa Maria del Puig veiem la silueta del inconfusible campanar d'Esparreguera, el segon més alt de Catalunya, només superat pel de Valls

Parada per dinar a Catellví de Rosanes. El Mas Sunyol disposa de varies sales amb una capacitat total de 500 comensals. A la dovella de la porta principal una data, 1593

Entrada principal del Mas Sunyol

Aprofitem les poques hores de claror que queden per visitar el jaciment arqueològic de Santa Margarida, al costat de Martorell. Del conjunt destaca l'església  romànica de finals del segle XII. Periòdicament s'hi fan campanyes d'excavació sota la direcció de la Universitat de Barcelona.

La d'avui ha estat una jornada ben aprofitada. Entre altres coses hem après que de vegades no cal anar massa lluny per descobrir indrets força singulars com han estat les esglésies que hem visitat. Un sol radiant, la millor temperatura, una bona companyia  i un guia que contagia el seu entusiasme han arrodonit el dia.