La d'avui ha estat una excursió tranquila. L'amenaça de pluja, com els núvols, s'ha esvaït ben aviat. Comença a ser tradició que la Núria i en Josep, gironins de soca-rel, ens descobreixin els bells indrets de la contrada. Hem fet un passeig pels cingles de La Barroca, porta d'entrada a la vall del Llémena.
Les ermites de Santa Lena, Sant Roc (i la de Santa Brígida que no visitem) és troben a l'altiplà format pels cingles. Les ermites no per humils són menys interessants. Santa Lena o Santa Maria d'Elena correspon al terme de Sant Aniol de Finestres, és d'origen romànic. Recentment ha estat restaurada, al seu voltant encara s'hi conserva un pou i uns quants pessebres. A finals del segle XIX hi vivia un eremita. La porta és tancada amb candau.
A la de Sant Roc de la Barroca, construïda arran de cingle, hi entrem, una corda és el pany. Damunt l'altar s'hi troben goigs, ex-vots, llibretes de visita, espelmes a mig cremar, flors de plàstic i estampes. Objectes que visitants anònims i espontanis han deixat. Havia estat església parroquial de La Barroca. És el lloc de confluència de La Garrotxa, La Selva i El Gironès.
A l'ermita no hi veiem cap figura de Sant Roc i el ca, com en diuen a Girona. Entre d'altres és patró de caminants. És fàcil d'identificar, va acompanyat d'un gos que porta un pa a la boca, un àngel en forma de nen, i una nafra a la cama que li agrada ensenyar. L'ermita és a un pam de l'estimball, no badeu. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada