La 'Ruta Gabriel Ferrater' evoca la presència del poeta al Sant Cugat dels anys setanta

27 d'abril 2019 - Avui s'estrena la primera edició de l'Itinerari literari Gabriel Ferrater a Sant Cugat. Una activitat organitzada per l'Associació Gabriel Ferrater amb el suport de l'Ajuntament. Té la voluntat de donar a conèixer la vida i l'obra del que ha estat un dels poetes catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX. Gabriel Ferrater (Reus, 1922) va viure a Sant Cugat des de finals de 1965 fins el 27 d'abril de 1972, avui es compleix el 47è aniversari de la seva mort. El gener de 2018 va ser nomenat fill predilecte de Sant Cugat. 

L'Itinerari literari comença de manera simbòlica a l'estació dels Ferrocarrils i finalitza al cementiri (que no visitem) de Sant Cugat on el poeta és enterrat. Maria Nunes especialitzada en el disseny i guiatge de rutes literàries d'autors catalans ha preparat el guió i ens acompanya pels llocs que visitem. Durant la presentació de l'acte Joan Tres aprofita l'assistència de l'alcaldessa i de la regidora de cultura per fer palesa la necessitat de consolidar la ruta amb  la publicació d'una guia (paper i/o digital) i la senyalització dels llocs Ferrater amb plafons informatius. 

A la foto la guia Maria Nunes, l'alcaldessa de Sant Cugat Carmela Fortuny i Joan Tres president de l'Associació Gabriel Ferrater. 

L'Alcaldessa Carmela Fortuny llegeix el primer dels poemes La ciutat

L'Itinerari té 10 parades, desprès de l'estació ens dirigim a la Rambla Ribatallada, 32 domicili del poeta i on es va llevar la vida. Persones vinculades o coneixedores de l'obra de Ferrater llegeixen un text breu, bé del mateix Ferrater o relacionat amb ell. Jordi Cornudella, director de l'edició critica de Les dones i els dies (Edicions 62, 2018) llegeix Cambra de la tardor,  considerat un dels poemes més bells del poeta. 

És llegeix també un text on Ferrater explica quins eren els seus ingressos i la justesa econòmica en que vivia el dia a dia. A partir de 1965 en aquest pis senzill hi van viure Ferrater i la seva dona Jill Jarrell fins el 1966 quan es van separar. Es van divorciar el 1969. 

Seguim avançant, arribem a la biblioteca Gabriel Ferrater, inaugurada el 10 de maig 1993 amb el nom de Biblioteca del Mil·lenari, a partir del 2011 nomenada Gabriel Ferrater en memòria del poeta. Conserva un fons especial de llibres de i sobre Gabriel Ferrater

Francesc J. Gómez, filòleg i corrector literari, guanyador de premi de poesia Gabriel Ferrater 2019 amb l'obra A l'enforcall,  llegeix el poema Josep Carner

Joan Artigas, cantant, compositor i membre de la junta de l'Associació Gabriel Ferrater interpreta el poema A l'inrevés musicat per ell mateix

Al parc dedicat a Ramon Barnils, alumne i amic de Ferrater, Miquel Santaeulàlia, vicepresident de l'Associació Gabriel Ferrater llegeix Tant no turmenta. Al fons l'escultura Homenatge a Ramon Barnils, obra de l'artista santcugatenc Pep Codó que va conèixer Ferrater, i el recorda a la vegada com amic i mestre.

Als jardins del monestir, al costat de l'escultura de Pep Codò dedicada a Gabriel Ferrater, Maria Nunes llegeix A través dels temperaments

Vestíbul del monestir de Sant Cugat. Les primeres classes de la Universitat Autònoma de Barcelona és van impartir a les antigues dependències del claustre. El 1969 Ferrater començava les seves classes de lingüística i de crítica literària. Ferrater amb un bagatge cultural important i una personalitat seductora aviat va destacar. Les classes solien continuar i acabar a El Mesón

Finalment la comitiva arriba a El Mesón, potser el lloc més emblemàtic de l'Itinerari Ferrater. Les llargues tertúlies en les quals Ferrater hi va participar encara són recordades. Duraven fins altes hores de la nit, sovint Ferrater es quedava adormint damunt la taula, la Sra. Carmen Rojo, fundadora i propietaria del Mesón el vetllava.

És llegeix Sobre un meublé, a Carmen Rojo, un poema inèdit que Ferrater va escriure improvisadament sobré dos menús del restaurant. Va ser la manera subtil i elegant d'explicar a la Sra. Rojo el significat de meublé.

El Mesón actualment acull les activitats de l'Associació Gabriel Ferrater, presentacions, lectures, xerrades. Aquí podeu veure una de les darreres lectures dedicades a  J.V. Foix

Silvia Solanellas, regidora de cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat llegeix Posseït

Cristina Garreta en representació de l'Ajuntament de Reus i a manera d'agermanament participa en l'Itinerari, llegeix La vida perdurable. El seguici acaba a la llotgeta del claustre del monestir, vermut i patates fregides, res d'aigua.

L'Itinerari Literari Gabriel Ferrater a Sant Cugat es una excel·lent iniciativa, una de les virtuts és el ritme. Els poemes i textos escollits són breus i representatius de l'obra del poeta, aquesta brevetat facilita un recorregut àgil. Espero i desitjo que els Itineraris esdevinguin tradició, que cada any per la mare de Déu de Montserrat una colla de gent hi participem. 

Dublín cada 16 de juny celebra el Bloomsday en record a Joyce, a Sant Cugat podem tenir el Dia Ferrater. Aquesta ruta es pot ampliar, començar a Reus, passar per Barcelona i Cadaqués, i finalitzar a Sant Cugat. Quatre indrets significatius de la biografia de Ferrater. Quatre poblacions culturalment rellevants que corresponen a tres de les quatre províncies catalanes.

Plafó metàl·lic muntat sobre una columna de basalt amb la inscripció "Biblioteca Gabriel Ferrater, poeta, Reus-Sant Cugat, 1922-1972" La firma: Codó 2011. Es troba a l'entrada de la biblioteca

Alguns llibres de Ferrater (Col·lecció particular)

Baix relleu en marbre Les dones i els dies, un dels primers treballs de Pep Codò - (Col·lecció particular)

El Club Muntanyenc Sant Cugat celebra el 75è aniversari al claustre de monestir

Sant Cugat, 26 d'abril de 2019 - El Club Muntanyenc Sant Cugat va ser fundat el 27 d'abril de 1944. Per celebrar aquests 75 anys de llarga i venturosa singladura els socis ens trobem al claustre del monestir. La celebració comença amb els parlaments de l'alcaldessa Carmela Fortuny, del president del Club Silvano Bendinelli i de Joan Huertos de la Federació d'Entitats Excursionistes. L'acte és conduit per la vicepresidenta del Club l'Àmalia Roig amb la col·laboració del vicepresident Nacho Gonzalvo. La nombrosa participació dels socis, més de dos-cents, fa lluir encara més aquesta agradable tarda de primavera.

Es ret homenatge als socis més emblemàtics del Club, i es fa l'entrega de medalles a les sòcies i socis que enguany compleixen els 75, 50 i 25 anys de permanencia. Així mateix es fa un reconeixement a  cadascuna de les seccions del Muntanyenc.

La Camerata Alzina sota la direcció de Sara Bolaños amb la col·laboració de professors, alumnes i ex-alumnes del Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat interpreta unes breus peces musicals. La joveníssima soprano Paula Torres canta l'emotiva ària Lascia ch'io pianga d'Händel. Clou l'acte la Coral del Club sota la direcció de Patrick Valls. El brindis amb cava no pot faltar.

A continuació la crònica gràfica de l'acte

El primer en rebre l'homenatge és Josep Rius i Verderí de 95 anys, soci número 1 del Muntanyenc i un dels seus fundadors.

Postdata - Hem de lamentar la defunció de Josep Rius el dia 1 d'abril de 2020 a causa de la covid-19 - DEP

Beware with the dog

A Sant Cugat ens protegim 

Roses

Sant Cugat, 23 d'abril de 2019 - El passat 13 d'abril publicava al blog la ressenya de l'exposició de Mònica Castanys. Parlava com la fotografia i la pintura s'han emmirallat una amb l'altra.

El joc de miralls continua, Sons d'un 23 d'abril és un dels quadres de la Mònica, s'hi veu una florista d'esquena pendent dels clients. Avui 23 d'abril, intento una foto a l'estil Castanys. Potser la Mònica en faci un quadre.


La floristeria és Blooms, a la Rbla. del Celler, 15, a prop del poliesportiu de Sant Cugat

Nova Zelanda, la natura amable (I)

3/març/2019 - Dubai - No, encara no som a Nova Zelanda, som al Mall de Dubai, el centre comercial més gran del món, i davant el Burj Khalifa (829,82 m) el gratacels més alt del món, de moment. Estem fent un tour express per Dubai. 

Emirates, considerada una de les millors línies aèries de món (també) ens ha fet perdre la connexió amb el vol d'Auckland, cal passar una nit aquí. Aprofitem el temps visitant aquesta ciutat de malson. 

3/març/2019 - Dubai - Al voltant del Burj Khalifa hi ha un grapat d'hotels, botigues, restaurants, i molts, molts, turistes. Tot és artifici i decorat, a Dubai potser tenen petroli i diners, però es comporten com nous rics, entre l'ostentació i el mal gust.  La sorra del desert no els deixa veure res més.

4/març/2019 - Aeroport de Dubai, potser també el més gran del món. Finalment aconseguim pujar de nou a l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món (també) Una immensa nau que pot volar de Barcelona a Perth (Austràlia) 15.200 km sense escales. Els dos pisos permeten allotjar un màxim de 853 passatgers.

4/març/2019 - Interior de l'Airbus A380, volant per sobre l'oceà Índic, en algún lloc entre la península Arábiga i la Índia. Les hores, infinites, eternes. Per sort tenim les pantalles amb un menú força variat. Miro Jules et Jim (1961), fa anys, molts anys, la vaig veure al Publi, la Moreau era molt jove. El puente sobre el rio Kwai (1957) encara fa més anys, Alec Guinness, entre l'honor i la bogeria. Descans, menjar,  desprès una peli japonesa que no recordo ni títol ni actors, transcorre a Hokkaido, tracta d'un noi que afina pianos i s'enamora de la pianista. Caminar (pel passadís) toilette, dormir, menjar, més pelis que no recordo, un nen plora, algú vomita, encara falten 10 hores, en portem només sis. Totes les hostesses les veig igual. Segons la pantalla estem volant a 12.343 m d'altitud, la temperatura exterior és de -57º. Continua el cine Lost in traslation (2003) encara m'agrada més, l'Scarlett i en Bill, quina parella. Jurassic Park (1993) si, la primera, i que no havia vist, m'adormo.

5/març/2019 - Finalment arribem a Nova Zelanda. Degut al retard del vol perdem un dia de visita, no veurem ni Auckland, la capital, ni el Waipoua Kauri Forest, un bosc mil·lenari amb arbres gegantins.

Els tràmits duaners han estat menys emprenyadors del previst. Les autoritats de Nova Zelanda tenen especial cura en evitar la introducció de plagues. Comproven que les soles de les sabates estiguin ben netes, tant les que portem posades com les facturades, tampoc es pot introducir cap tipus d'aliment. L'agent que m'ha atès ha estat força amable, malgrat que he comès algun error en complimentar el formulari d'entrada, tot s'ha solucionat fàcilment.

De l'aeroport ens traslladem a Paihia, una petita població costanera del nord-est. Fem nit al Bay Sands Seafront, un discret motel a peu de carretera, molt ben situat a menys de 100 metres del Pacífic. Coneixem la resta del grup, la gent que volava via Madrid no ha tingut que fer escala a Dubai, fa un dia que han arribat a Nova Zelanda (a partir d'ara NZ) Es presenta la Nagore, del País Basc, que serà la guia, i l'Andy, el conductor neozelandès. L'autocar és una mica vell i just d'espai, però tira força. Som setze viatgers per un autocar de 22 places, va equipat amb un remolc on col·loquem les maletes. 

5/març/2019 - Fem la primera caminada de les moltes que ens esperen. Un curt sender que porta fins Waitangi Treaty Grounds ens permet conèixer la frondositat de la vegetació. 

CONTINUARÀ...