CIPAIS, curar amb l'escolta i la paraula

"Catalunya i Califòrnia, els llocs del món on es consumeixen més ansiolítics"

Professionals de CIPAIS durant el col·loqui

Barcelona, 28 de novembre 2018 - CIPAIS, un centre dedicat a la cura per la paraula celebra els seus primers 25 anys al Palau Macaya de Barcelona. És una entitat sense ànim de lucre formada per divuit professionals disposats a escoltar i guarir a les persones afectades pels conflictes, malestars i trastorns psicològics que cada vegada més afecten a les nostres societats. Els serveis de CIPAIS (Centre d'Intervencío Psicològica, Anàlisi i Intervenció Social) van dirigits a infants, joves, adults i famílies. 

Eduard Tàpias, co-fundador junt Isabel Barcia de l'entitat, presenta l'acte: 'CIPAIS: 25 anys d'escolta i treball comunitari en un món vertiginosament canviant'. Un vídeo mostra el dia a dia dels professionals i dels usuaris, tant les activitats que es fan al mateix centre com en altres àmbits d'actuació: escoles, centres cívics i sanitaris, empreses i serveis socials. 

A la taula rodona 'Quina brúixola davant la incertesa? sis professionals de CIPAIS expliquen cadascun des de la seva especialitat els nous fenomens socials que ens assetgen com  a ciutadans i de com afrontar-los. Destaquen la importància que té la paraula com a part de la teràpia. Paraules per a ser escoltades i per a ser dites. Alguns dels tractaments és treballen de forma comunitària sota la mirada d'un professional. Un grup de persones es troben per explicar els seus neguits, verbalitzar les angoixes fa disminuir el seu patiment. Els professionals tenen les seves incerteses, com a persones i com a terapeutes, cal relacionar-se i compartir experiències de manera continuada amb gent de diferents àmbits. Remarquen que l'ús de fàrmacs, quan calgui, només s'ha d'utilitzar com complement al tractament seguit.

En  la seva intervenció el psiquiatre Josep Moya diu 'Catalunya juntament amb Califòrnia  és on el consum d'ansiolítics és el més elevat del món'. Destaca 'actualment molts diagnòstics, com ara el TDAH, són un calaix de sastre que inclouen tot tipus de trastorns mentals, caldria personalitzar cas per cas'. Sintetitza els tres factors que actualment incideixen en el malestar de la societat. 'La incertesa, en el treball, en les relacions personals, en el futur. L'imperatiu de la felicitat, tots hem de ser feliços, o com a mínim fer-ho veure. Psicopolítics, el discurs neo-liberal que poc a poc es va imposant, ens diuen que tots hem de ser empresaris i treballadors de nosaltres mateixos' Més clar impossible.

Al començar el col·loqui l'equip de CIPAIS baixa de l'escenari i es situa al mateix nivell del públic. Del centenar llarg d'assistents uns quants són pacients que estan o han estat tractats per CIPAIS. Algunes de les intervencions són per manifestar el seu l'agraïment. Una altra qüestió és saber quin tipus de relació tenen amb les diferents institucions socio-sanitàries. La resposta és que qualsevol persona pot contactar directament, o poden arribar derivats de CAPS i d'altres centres sanitaris, la voluntat de CIPAIS és la de col·laborar amb centres públics i privats. 

Al vestíbul és presenta l'exposició 'L'Art de Viure, mostra col·lectiva d'arts visuals' un recull de la producció artística de terapeutes i usuaris de CIPAIS. Consideren la creació artística com un mitjà valuós per exterioritzar i canalitzar en forma positiva les pulsions del nostre subconscient. 

Per finalitzar res com un brindis a la salut de la salut

Una de les obres exposades: Estratègia de Laura Peiró

Una altra:  El valor de l'aigua, de Clàudia Martori

L'escriptora, periodista i professora Ada Castells intervé al col·loqui

Set alumnes del curs de redacció periodística de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès assistim a l'acte de CIPAIS com exercici pràctic d'un dels generes periodístics, la crònica.

Confesso que no en sabia res de CIPAIS, desprès d'haver prsenciat l'acte he vist com la feina que fan tant en l'àmbit social com el mèdic és força rellevant. Iniciatives com aquesta faciliten que el món on vivim sigui una mica més habitable.