Pedrera de Santa Ponça - Menorca

Podem convenir que Menorca és l'illa de les pedres. Taules i talaiots prehistòrics, pedres sobre pedres, amuntegades, apuntalades. Megàlits encara plens d'interrogants. Quilometres i més quilometres de murs de pedra seca, l'illa com un immens puzle. Ponts i barraques no formen part del paisatge, són paisatge. No es pot entendre Punta Nati sense les torres piramidals, pròpies de civilitzacions perdudes, com altars primigenis.

Durant segles el material de construcció de Menorca ha estat el marès. Una pedra calcària molt abundant a l'illa. És fàcil de treballar, i relativament lleugera, en contra és molt porosa i amb les humitats s'erosiona fàcilment. Per a un bon manteniment cal emblanquinar sovint les superfícies amb calç, que a més de protegir del sol i la humitat és un potent bactericida.

Es calcula que hi ha unes 124 pedreres, 6 prehistòriques, i 30 encara en actiu. La majoria són a cel obert, poques són subterrànies. La qualitat del marès varia segons l'origen, el de Ciutadella és porós, de gra mitja, en canvi en les zones properes a Maó el gra és més fi i la pedra mes dura. 

També existeixen les pedreres "particulars", els llocs, les cases de pagès, solien tenir un racó del que obtenien el seu marès, els espais que quedaven buits es convertien en magatzem o corral.

Per extreure el marès al principi s'utilitzaven eines manuals com l'escoda. Més endavant es van fer servir serres mecàniques de fulla circular. A les parets es conserven les marques del tall. S'obtenia dos tipus de material, el sauló, que era la pols i graveta que es desprenia al tallar el cantó de marès, els grans blocs de pedra que posteriorment es tallaven a diferents mides.

Amb l'ús de nous materials de construcció les pedreres es van abandonar. Algunes com la de Santa Ponça es va convertir en abocador de brossa i runa. Per sort es va saber valorar l'interès patrimonial, històric i paisatgístic de les pedreres. El 1999 el Govern de les Illes Balears aprovà una llei de protecció de les pedreres. És comença un procés de neteja i recuperació per donar a conèixer aquests "nous" indrets.

Molt abans la pedrera de S'Hostal, a prop de Ciutadella, ja havia endegat aquesta feina.

Quan visitem Santa Ponça no puc deixar de pensar en les piràmides, en el seu interior, en les excavacions arqueològiques d'en Carnavon i Carter. a l'Egipte de principis del segle XX

Es grat comprovar com un procés industrial, l'extracció de pedra, contra tot pronòstic ha generat un espai estèticament acollidor digne de ser visitat.