Carles Santos i el seu Univers, des de l'afecte i la música al Muntanyenc

Joan Bel i Amàlia Roig llegeixen  poemes de Carles Santos al Club Muntanyenc, l'autor els mira des de la pantalla

Sara Bolaños, violinista, professora i directora de la Camerata Alzina

Divendres, 19 d'octubre de 2018 - Aquest vespre al Club Muntanyenc Sant Cugat es presenta Univers Carles Santos. Un acte que Amàlia Roig i Joan Bel organitzen en memòria de Carles Santos, (Vinarós, 1940-2017) el polièdric músic i artista, un heterodox, que ens ha deixat recentment. L'activitat forma part del 18è Festival nacional de Poesia de Sant Cugat que fins el 10 de novembre és ple de propostes interessants.

En Joan i l'Amàlia enceten la presentació amb unes emotives paraules en record de Carles Santos, ambdós eren els seus veïns i amics. Evoquen les llargues, infinites tertúlies, i els més que abundants esmorzars de forquilla i ganivet que van compartir. Tot succeïa a Vinaròs, on era conegut com El Pianista. I tot ben a prop de la mar que tant estimava.

L'acte continua amb música. La sala d'actes del Muntanyenc és plena, la Camerata Alzina sota la direcció de Sara Bolaños  interpreta la coneguda ària de la tercera suite de J.S. Bach, el compositor preferit de Carles Santos. Durant uns minuts la malenconia envaeix la sala, el silenci ha estat aclaparador.

Definir a Carles Santos és complex, músic, escriptor, poeta, performer, actor, provocador, amb un sentit de l'humor molt personal, i ben segur que va ser unes quantes coses més. Els seus inicis musicals, com sol passar amb els bons músics, van ser precoços. Va cursar estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu, desprès els va ampliar a Paris i Suïssa.

El 1961 a l'inici de la seva carrera com pianista ja inclou peces de Bartók, Schönberg i Webern, una declaració d'intencions contundent. Una llarga estada als Estats Units li va permetre conèixer  l'obra de John Cage. L'amistat i el mestratge de Joan Brossa el va influir en la seva carrera musical i escenogràfica. Als seixanta va musicar pel·lícules de Pere Portabella i Jordi Cadena, ell mateix el 1967 va debutar com a director amb el curt L'apat,

Joan Bel explica una de les anècdotes de Carles Santos. La ressenya de La Vanguardia d'un dels seus primers concerts, potser el seu estil de tocar era massa innovador per l'època, va ser poc favorable. A Vinaròs els diaris arribaven amb el primer tren que sortia de Barcelona. Per evitar que els veïns coneguessin la 'mala' crítica el seu pare va comprar tots els exemplars arribats de La Vanguardia i els va cremar.

Els recitals de Santos, si és que es podem dir així, van ser trencadors. A mig camí entre la performance i la pura provocació va interpretar i dirigir un munt d'espectacles. La seva especialitat era el piano intervingut, l'instrument es modifica amb l'acoblament d'objectes per alterar-ne el so i /o l'estètica. Un cas extrem va ser el 1982, el dia que Santos va empènyer un piano de cua Rambles amunt amb una vistosa noia sobre la tapa, la gent del carrer no s'ho creia.

Va ser l'autor de la fanfara de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics Barcelona'92. Va rebre nombrosos premis, entre altres la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el Premi Nacional de Teatre i uns quants Max. El 4 de desembre de 2017, a l'edat de 77 anys, moria a Vinaròs d'un càncer que no es va voler tractar.

Desprès d'escoltar Bach l'Amàlia i en Joan llegeixen alguns poemes de Carles Santos. Formen part del seu únic llibre de poesia, avui introbable, Textos escabetxats, (March Editor, Barcelona, 2007) Pura prosa poètica entre l'especulació filosòfica i el joc verbal, on la ironia hi juga un paper important. A continuació és projecte el documental Energia Santos, produït per TVE el 2014, una hora de duració que l'atrafegada vida artística de Santos fa curta.

La Camerata Alzina presenta Breument a Carles Santos, una estrena per a l'ocasió, obra de Joan Josep Gutiérrez, professor de música del conservatori de Sant Cugat. Clou el recital el tango Por una cabeza, de Carlos Gardel que tant la va cantar. Desprès conversa i cava, salut Carles Santos !!!

La Camerata Alzina, Joan Garcia (violí), Sara Bolaños (violí, professora i directora de la formació) Mamen Vidal (violí) Joan Ramon Company (piano i professor) i Laura Martí (cello)

Amàlia Roig Blasco (Vinaròs, Baix Maestat, 1959) Professora de llengua i literatura, psicòloga i escriptora. Ha publicat Un viatge fora forat, un passeig literari i sentimental pel Baix Maestrat i pel Montsià (Onada Edicions, 2009) Xarxa Prima, un relat d'emocions i reflexions trenat a partir de persones de carn i ossos i alhora figures universals que viuen d'una manera especial, (Onada Edicions, 2016), Pollo o hamburguesa, una narració psicològic breu, punyent, en el llibre 10 de dones (Escola  Valenciana, 2018) i La passió i la lucidesa, Alfred Giner Sorolla (Onada Edicions, 2018) Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló 2018, una invitació a recórrer de manera literària la vida i obra d'Alfred Giner Sorolla, un dels humanistes valencians més universals del segle XX.

Joan Bel Comós (Rossell, Baix Maestrat, 1955) Interessat en totes les manifestacions culturals, literatura, cine (presenta les sessions de cinefòrum del Muntanyenc) teatre, música. Doctorat en medicina i endocrinòleg pediàtric. Autor de nombroses publicacions científiques i coordinador de diferents investigacions de la seva especialitat.

Sara Bolaños Rojas (Costa Rica) és violinista i professora de violí del Conservatori Municipal de Musica de Sant Cugat. Actualment compagina la seva feina amb la direcció de la recent creada formació de cambra Camerata Alzina. Sòcia del Muntanyenc participa en moltes de les activitats del club.

El Club Muntanyenc Sant Cugat  a més de promoure i organitzar activitats relacionades amb la natura i l'excursionisme fomenta i divulga tor tipus d'activitats culturals. Grups de lectura, de fotografia, exposicions, presentacions, cinefòrum, formen part de la seva l'agenda diària.  És  és una de les entitats de referència de Sant Cugat.