 |
| Fins el 15/7 es pot visitar l'exposició Miserachs, epíleg imprevist a La Pedrera de Barcelona |
"Narrar, comunicar, explicar, augmentar el coneixement d'altres persones a través de l'experiència pròpia, explorar amb la càmera el que l'ull no aconsegueix "veure", documentar el que es perdrà irremeiablement...aquesta és la tasca del fotògraf. Així, carregat d'ideals i d'ecumenisme comunicatiu, vaig prendre la decisió de ser fotògraf" Xavier Miserachs Profesiones con futuro. Fotógrafo, 1995
A continuació el text que figura al programa de l'exposició (No porta firma)
Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) va ser el membre més jove d'un col·lectiu que, a finals dels anys cinquanta, va recuperar la creativitat i la innovació en la fotografia aplicada, el rastre de la qual s'havia perdut després de la Guerra Civil. Encapçalà una ruptura en clau de modernitat que va superar l'estretor de la censura franquista i la precarietat de l'autarquia. Va abandonar els estudis de medicina quan va descobrir la seva vocació de reporter i es va dedicar professionalment a la fotografia amb la creativitat i la passió d'un pioner. Gràcies a la sensibilitat envers les persones, el sentit de l'humor i la intel·ligència de Miserachs, els seus reportatges tenen la força d'uns assajos crítics propers a l'autobiografia, de manera que la seva obra constitueix una semblança de la segona meitat del segle XX, així com el retrat viu i fresc de l'actitud del fotògraf davant la vida.
Aquesta exposició fa un recorregut pel temps que li va tocar viure a través del seu estil, els seus interessos més íntims, els reportatges i els retrats lligats a la història de la segona meitat del segle XX, els gèneres i les diverses aplicacions de la fotografia, les tècniques i, sobretot, l'evolució d'una mirada compromesa i reflexiva, de complicitat amb el públic més que no pas amb el tema. Una selecció d'imatges del seu arxiu ingent que per primera vegada s'ha tingut en compte de manera global: de les fotos de l'amateur a les del professional, del blanc i negre al color, i de l'experimentació a la feina per encàrrec, per completar els tòpics que han fet d'aquest fotògraf tot un clàssic.
A continuació el text que figura al programa de l'exposició (No porta firma)
Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) va ser el membre més jove d'un col·lectiu que, a finals dels anys cinquanta, va recuperar la creativitat i la innovació en la fotografia aplicada, el rastre de la qual s'havia perdut després de la Guerra Civil. Encapçalà una ruptura en clau de modernitat que va superar l'estretor de la censura franquista i la precarietat de l'autarquia. Va abandonar els estudis de medicina quan va descobrir la seva vocació de reporter i es va dedicar professionalment a la fotografia amb la creativitat i la passió d'un pioner. Gràcies a la sensibilitat envers les persones, el sentit de l'humor i la intel·ligència de Miserachs, els seus reportatges tenen la força d'uns assajos crítics propers a l'autobiografia, de manera que la seva obra constitueix una semblança de la segona meitat del segle XX, així com el retrat viu i fresc de l'actitud del fotògraf davant la vida.
Aquesta exposició fa un recorregut pel temps que li va tocar viure a través del seu estil, els seus interessos més íntims, els reportatges i els retrats lligats a la història de la segona meitat del segle XX, els gèneres i les diverses aplicacions de la fotografia, les tècniques i, sobretot, l'evolució d'una mirada compromesa i reflexiva, de complicitat amb el públic més que no pas amb el tema. Una selecció d'imatges del seu arxiu ingent que per primera vegada s'ha tingut en compte de manera global: de les fotos de l'amateur a les del professional, del blanc i negre al color, i de l'experimentació a la feina per encàrrec, per completar els tòpics que han fet d'aquest fotògraf tot un clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada