Continuem pel Camí del Cid, ben acompanyats per gent del Club Muntanyenc Sant Cugat. A la foto paisatge l'entorn d'Alfajarin, tots els tòpics en una imatge
|
San Martín del Rio, final i inici d'etapa. Aquí podeu veure la crònica del company Silvano |
ò
Sovint els camins s'ajunten amb d'altres, per desprès separar-se, com la vida |
Báguena - Casa Lucías |
Tres mans |
Qui en sap el nom? Possiblement sigui una planta invasora que ens acompanya bona part del camí |
Segellant "salvoconductos" |
Alguns trams el camí segueix el curs del Jiloca, un riu molt ben aprofitat |
Calamocha, capital del Jamón de Teruel |
Hotel Lázaro, el nostre |
Just davant l'hotel, no se sap mai |
Divendres, 13 d'octubre
Pont romà que salva el Jiloca al seu pas per Calamocha, al damunt un italià |
Calamocha havia estat un important centre industrial de manufactures de llana i material de construcció |
Múdejar revisitat |
El Poyo del Cid - Com és tradició en llocs significatius es llegeixen fragments del Cantar del Mio Cid |
Fuentes Claras |
Fuentes Claras - Els safareigs |
Bosquet de pollancres a l'entorn d'Ojos del Jiloca, unes quantes deus considerades com el naixement d'aquest riu |
Batiport, poden ser de fusta, metàl·lics, etc. Els trobem per tota la geografia de la península, serveixen per protegir les entrades de possibles rierades |
Montalbán |
Montalbán |
Montalbán - Església del Santo Apostol |
Dissabte, 14 d'octubre
Avui el grup ha fet l'etapa Monreal del Campo - El Pedregal. Aquest blogaire es troba francament malament i ha decidit quedar-se a Calamocha. |
Les set diferències (o no) |
Iglesia de Santa Maria La Mayor |
Diumenge, 15 d'octubre
Pastor a prop de El Pobo de Dueñas (1260 m.) Estem en una de les zones més fredes i més despoblades de tot Europa. Les poques persones que trobem són força amables |
Al capítol XVIII del Quijote explica com aquest va atacar les ovelles al confondre-les amb guerrers |
Un tractorista ens cedeix el pas |
El Cid i potser Lawrence hi van passar |
Interior del bar de Morenilla, a Guadalajara, avui és l'últim dia que té obert. És decorat amb tres quadres d'un autor local, un tal Lario |
Em sorpren aquest, datat el 1986, per la seva qualitat i simbologia |
Monreal del Campo - Restaurant El Botero |
Al sostre uns quants odres. Al capítol XXXV s'explica com Don Quijote també s'hi va barallar al confondre'ls amb gegants |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada