Pàgines

dissabte, 4 de març del 2017

Sok Kan Lai a La GaLeRia de Sant Cugat - Pretexts


Els quadres de Sok Kan Lai m'han inspirat a montar un parell de fotos, una interpretació del seu art. Els llibres que hi apareixen amb cal·ligrafia xinesa a les cobertes corresponen als catàlegs de dues exposicions. El dia que visitava l'exposició l'atzar  va fer que mentre parlava amb Mariví, la galerista, Sok Kan Lai entrés a La GaLeRia.   


La sinceritat és part de l'estil de Sok Kan Lai, així com l'honestedat i la coherència. La densitat del seu art intenta resumir la complexitat del món per comprendre'l millor. No s'entendria a si mateixa fent altra cosa que no fos pintar. Les seves vacances consisteixen en poder seguir pintant.

Capes fines, infinites d'aquarel·la que sedimenten, reposen, i poc a poc és mostren. La paleta és volgudament limitada, cinc colors que transforma en tota la gamma de semitons. La lentitud és part del procés. I la llum, llum natural que de vegades fuig i atura encara més l'obra final. També el grafit, una subtil gradació de blancs, grisos i negres, on reflexos i ombres dialoguen suaument.

El món és massa gran, inabastable per poder-lo expressar. Cal concentra-se en allò quotidià, els objectes aparentment trivials, els seus objectes, unes ulleres, un got de vi, unes fruites damunt un plat de vidre, unes claus oblidades per convertir-los en paisatges preciosos, precisos. Natures mortes en diuen, Sok Kan Lai va més enllà i les transmuta en vida, de tan reals que les volem agafar. No és una contradicció, prefereix fer que representar.

El gramatge, la textura, el paper artesà, tot és  important. I el temps, matèria intangible que limita i constreny, i a la vegada genera dreceres, viaranys per intentar, vanament, guanyar-lo. Paciència, dedicació, voluntat, discreció, atributs que com a dona, com artista, Sok Kan Lai coneix prou bé. Retrata la seva filla Aina en tres moments, el 1998, el 2005 i el 2015, de nena a dona, intents d'aturar el temps.

L'obra, el quadre acabat és un tot, res és sobrer. Les coses i els fons, els fons i les coses. Fotografiar objectes per retenir el temps, la llum, l'instant. Fotografiar objectes per poder-los representar, per poder-los explicar, i potser explicar-nos. Com la fotografia, però res més lluny de la fotografia. L'art de la fotografia pretén capturar el moment, l'instant, l'art de Sok Kon Lai és reflexió, concentració, esforç, demora. Les hores i els dies, el temps un altre vegada.

Unes verdures damunt la fusta de tallar, el ganivet. Una capsa de plàstic plena de xinxetes. Patates fregides. La raqueta damunt el tamboret. El pot de vidre amb cacauets. La bufanda dins la bossa de plàstic. Un blíster amb cinc ous. La tassa de porcellana xinesa, la tetera d'acer inoxidable i unes galetes maria. Tirabuixó, ratllador i drap de cuina. L'enciam dins el colador, al costat dos naps. Un parell d'ous a punt de batre. Més patates fregides. Coliflor i ganivet damunt l'hule. Una reflex Minolta. Paraigua, cinturó i bossa de plàstic...

























  Més informació: La GaLeRia
 
   Blog de Sok Kan Lai amb les seves obres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada