Com anunciava el passat 1 de juny en aquest blog, Vinçon ha tancat. Fundat el 1941, i reinventat posteriorment, va esdevenir la botiga de referència d'objectes de regal, mobles i estris de cuina. La modernitat i el disseny van anar sempre en paral·lel. Hi vaig comprar una taula, i em va solucionar més d'un amic invisible
|
Els rètols de neó, diuen que aniran a parar al Museu d'Història |
Les bosses, uns quants dissenyadors, Mariscal, América Sánchez, Pati Nuñez, entre d'altres les van convertir en objecte de culte. Als actuals aparadors hi trobem una bona selecció
|
La majoria dels aparadors van ser dissenyats per Antonio Iglesias, sempre genials |
Les regalaven, n'he arreplegat quatre, potser es convertiran en una cobejada peça de col·leccionista... |
La bossa VINÇON. Dissenyada per América Sánchez, sis dits psicodèlics, l'anomalia com reclam publicitari
|
A les vitrines postals publicitàries i tot tipus de material que l'activitat de Vinçon ha generat |
Les darreres ofertes |
On Ramon Casas hi va tenir l'estudi el 1973 s'hi va fundar La Sala Vinçon, un espai que ocupa la part superior de la botiga. Dissenyadors, artistes, arquitectes, hi van presentar les propostes mes agosarades. La Sala Vinçon gairebé sense voler és va convertir en una galeria d'art alternatiu, allò que les galeries convencionals no mostraven La Sala ho exposava amb tota normalitat
|
La darrera exposició és un sol quadre del pintor Francesc Artigau, amablement una clienta es deixa retratar, gràcies |
WWW.VINÇON |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada