 |
La fortalesa Isabel II de La Mola va ser construïda entre els anys 1850 i 1875. És situada en una península que protegeix de forma natural el port de Maó. Durant el llarg procés de construcció els avenços de l'època en artilleria la van deixar obsoleta, així quan és va inaugurar el seu ús militar ja no tenia sentit.
|
 |
Potser perquè mai va ser atacada l'estat de conservació és magnífic. Tant pel seu entorn natural de gran bellesa com per l'obra d'enginyeria militar de la fortalesa justifiquen la visita.
|
 |
Per a la construcció és va emprar el marès, pedra calcaria abundant a Menorca que s'utilitza en tota mena d'edificis. És fàcil de treballar, relativament lleugera, aïllant i permet uns acabats elegants.
|
 |
Sense proposar-s'ho enginyers i artesans de la pedra van crear espais visualment molt potents. Llum i temps han fet la resta
|
 |
| Una de tantes casamates. La màgia de llum zenital |
 |
| Defensa inferior de la contraguàrdia |
 |
| Encara és conserven dos immensos dipositis de combustible de 5.560 litres cadascun |
 |
La Mola és sobretot un espai interior. Passadissos, escales, portes, rampes, corredors, pous, espitlleres, finestres, galeries, columnes, túnels, voltes. El Laberint que va somiar Borges
|
 |
Vistes des de La Mola, Torre de Cala Teulera, entrada de mar del port de Maó, El Llatzeret, al fons la ciutat de Maó
|
 |
| La mateixa vista des d'un angle diferent |
 |
| Voltes de canó entapissades de verdet, de ben segur que Miquel Barceló li agraden |
 |
| Sortida d'aire, entrada de llum |
 |
| La caminant |
 |
Galeria amb espitlleres. Potser la part més espectacular, 48 espitlleres amb les corresponents casamates ben arrenglerades. Una certa sensació de repetició i claustrofòbia, al final hi ha sortida
|
 |
| Conjunt d'edificis per allotjar als treballadors que van participar en la construcció de la fortalesa. Posteriorment van ser habilitats com casernes militars. Possiblement el meu avi hi va ser, va fer la mili a Maó. Actualment estan abandonats i en procés de deteriorament |
 |
| Un dels edificis entapissat de flors |
 |
| Polvorí de la Reina envoltat pel mur de contenció en cas d'explosió |
 |
| Interior del Polvorí |
 |
| Part superior del Polvorí |
 |
| Torre de guaita, els carreus de marès són evidents |
 |
Un dels dos canons de les bateries Vickers de 38,1 cm. Impressionants, no puc deixar de pensar en la pel·lícula Els canons de Navarone, eren del mateix calibre
|
 |
Les bateries Vickers van ser fabricades a Anglaterra. Embarcades van arribar per peces al port de Maó entre el 1932 i el 1935, fins el 1936 no van ser artillades completament. El transport i el muntatge va ser un prodigi d'enginyeria
|
 |
| Dades gravades a la part posterior del canó. El número 18 correspon a la sèrie, en aquest cas va ser el darrer de les bateries adquirides pel govern espanyol |
 |
| Interior encara perfectament conservat. Durant la Guerra Civil Menorca es va mantenir fidel a la República. El 1937 l'exercit nacional amb el creuer Baleares va intentar atacar Maó, amb un parell de trets, un per canó, el creuer es va batre en retirada |
 |
| Torre dels Freus o de La Reina. Documentada anteriorment a l'execució de la fortalesa (1798-1802) Durant la construcció de La Mola és va incloure com un element defensiu més de la fortalesa. El 1958 allotjava el polvorí, un llamp el va fer esclatar. El 2013 és fan treballs de consolidació. El criteri seguit és el de donar protagonisme a les ruïnes tal com van quedar després de l'explosió, un cert aire de Piranesi |
 |
| Façana de l'antiga presó militar. El 1948 un antic edifici va ser reconvertit en presidi militar, va estar en funcionament fins els anys 70. Encara és conserva l'escut preconstitucional i les reixes de les finestres |
 |
| Antic "cuartelillo" de la Guardi Civil, ara abandonat |
 |
| Porta de la Reina, deu el nom a la reina Isabel II. Durant el seu regnat és va construir la fortalesa. El 18 de setembre de 1860 la va visitar oficialment. Després d'un exhaustiu recorregut, de consultar plànols i projectes va donar la seva aprovació perquè continuessin les obres |
Bibliografia:
- Gomila, Joan J. Menorca Guia d'arquitectura. Maó, Col·legi oficial d'Arquitectes de Balears, 1998
- Català, Joana. La Mola Fortalesa Isabel II. Menorca, Triangle Postals, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada