Recentment s'ha inaugurat la rehabilitació i museïtzació del celler modernista de Sant Cugat del Vallés, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. L'Ajuntament de Sant Cugat ha editat un tríptic informatiu amb el text següent:
El Celler Modernista
El 1921 cinquanta-un viticultors locals, sobretot pagesos i alguns hisendats, van fundar el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa que tenia com a objectiu principal fer vi conjuntament per treure més rendiment a la producció de raïm i al seu treball. Van promoure la construcció d'un celler cooperatiu per dur a terme la vinificació i conservar-hi el vi fins a la seva venda. El van encarregar a Cèsar Martinell, l'arquitecte especialista en arquitectura agrària del moment, l'obra del qual uneix el modernisme gaudinià i el racionalisme noucentista.
Els inicis no van ser fàcils. Les dificultats econòmiques van comportar que només es construís una part del projecte de Martinell, i la resta es va anar edificant posteriorment sense seguir el plantejament inicial. Però malgrat tot, la cooperativa va arrencar i durant dècades va anar produint vi i essent un referent de la pagesia local, ara ja com Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat.
Després de la dècada daurada de 1950, en què s'assolí el màxim de producció, començà a minvar gradualment l'activitat. Hi va incidir molt importantment la crisi en el sector, però sobretot el fet que el Sant Cugat rural que fins aleshores vivia del treball del camp començava ja a transformar-se en ciutat.
El 1988 es va fer la darrera vinificació, i als anys següents es va anar tancant els altres serveis agrícoles. Es van començar a enderrocar els edificis auxiliars, i el 1994 les naus de les tines, per donar pas a un nou conjunt urbà. La sala d'elaboració del vi, construïda aquell 1921 segons el projecte de Martinell, fou cedida per la cooperativa a la ciutat. Rehabilitada i museïtzada, avui constitueix un dels Museus de Sant Cugat.
El Celler Modernista
El 1921 cinquanta-un viticultors locals, sobretot pagesos i alguns hisendats, van fundar el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa que tenia com a objectiu principal fer vi conjuntament per treure més rendiment a la producció de raïm i al seu treball. Van promoure la construcció d'un celler cooperatiu per dur a terme la vinificació i conservar-hi el vi fins a la seva venda. El van encarregar a Cèsar Martinell, l'arquitecte especialista en arquitectura agrària del moment, l'obra del qual uneix el modernisme gaudinià i el racionalisme noucentista.
Els inicis no van ser fàcils. Les dificultats econòmiques van comportar que només es construís una part del projecte de Martinell, i la resta es va anar edificant posteriorment sense seguir el plantejament inicial. Però malgrat tot, la cooperativa va arrencar i durant dècades va anar produint vi i essent un referent de la pagesia local, ara ja com Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat.
Després de la dècada daurada de 1950, en què s'assolí el màxim de producció, començà a minvar gradualment l'activitat. Hi va incidir molt importantment la crisi en el sector, però sobretot el fet que el Sant Cugat rural que fins aleshores vivia del treball del camp començava ja a transformar-se en ciutat.
El 1988 es va fer la darrera vinificació, i als anys següents es va anar tancant els altres serveis agrícoles. Es van començar a enderrocar els edificis auxiliars, i el 1994 les naus de les tines, per donar pas a un nou conjunt urbà. La sala d'elaboració del vi, construïda aquell 1921 segons el projecte de Martinell, fou cedida per la cooperativa a la ciutat. Rehabilitada i museïtzada, avui constitueix un dels Museus de Sant Cugat.
he vist les fotos i estant molt be, m'han agradat molt.... si vols la teulada i la torre... jo estic al 4art pis...
ResponEliminaEt prenc la paraula, són les fotos que em faltaven. quan puguis vinc
ResponEliminaMarcel, unes fotografies molt xules!!!!!!
ResponEliminaDe Sant Cugat tot ho és
ResponElimina