Pàgines

dilluns, 17 de desembre del 2012

Turó de la Rovira (262 m)


























Turó de la Rovira, com una ciutat antiga les restes de mosaic recorden les formes de les habitacions. No fa massa era un lloc habitat. Figueres i pins han recuperat el  terreny perdut. Del cim estant tenim una magnifica vista de Barcelona, 360º de paisatge intens. Les barraques es van edificar damunt els fonaments de les bateries antiaèries. Van ser construïes el 1938 per l'exercit de la República equipades amb quatre Vickers 105 mm. A partir de 1940 immigrants, principalment vinguts d'Andalusia, hi van començar a construir les seves cases. Poc a poc un urbanisme espontani va  vertebrar un nou barri. Sense serveis bàsics, ni clavegueram ni aigua, els veïns el van urbanitzar com van poder. Òbviament el van anomenar Los Cañones. El 1990 son traslladats a nous habitatges. El lloc queda deshabitat, abandonat, la degradació i la natura ho envaeixen tot. Per iniciativa de l'Ajuntament el 2007 és comença una campanya de neteja i  recuperació de la zona. S'enderroquen les barraques. És conserven i reforcen les estructures de l'obra militar. Un equip d'arquitectes hi fa una intervenció respectuosa amb el paisatge i la història. En bon criteri es conserven al seu lloc les velles rajoles del paviment de les barraques. Així esdevé un espai dens de significats i de memòria. L'Ajuntament de forma precipitada dóna per enllestides les obres, és fa la inauguració oficial el 2010. Les fotos són presses el desembre de 2012, és evident que el lloc torna a presentar greus símptomes d'abandonament i descuit. ¿Caldrà d'aquí uns anys tornar a començar?

El 2012 aquesta intervenció rep el Premi Europeu d'Espai Públic Urbà. Al suplement cultura/s del 10/10/12 Marta Rodríguerz Bosch  publica De marginal a premiat un ben documentat reportatge de l'evolució del Turó de la Rovira i entrevista a alguns dels arquitectes que ha col·laborat en el projecte.









El dia de la visita entro dins d'una gran habitació en la qual durant la Guerra Civil s'hi va allotjar el comandament de la bateria antiaèria. El lloc és solitari, pels finestrals  laterals hi entra  claror. Al terra alguna cosa em crida l'atenció. M'hi acosto, és un estoig de pell negre, amb restes d'humitat i de brutícia. Hi té unes paraules gravades "Reina-Valera 1960" Obro la cremallera, conté una Bíblia  El text de la portada: La Santa Bíblia  antiguo y nuevo testamento. Antigua versión de Casiodoro de Reina (1569) Revisada por Cipriano de Valera (1602) Otrras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Biblica Unidas. 1960. Ho havia d'explicar, amb imatges, amb paraules. Actualment aquest lloc és tancat..


20.2.2014 - Avui al CCCB s'ha fet la presentació del documental La intervención invisible dirigit per Adrià Lahuerta i Carlota Coloma. El film va ser gravat el 2013, té una durada de 30 minuts. Narra la rehabilitació del Turó de la Rovira, és va dur a terme durant el 2010 i 2011.Entrevisten als protagonistes, els arquitectes, van guanyar el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà del 2012, el director del Museu d'Historia de Barcelona, i sobretot donen veu a alguns dels veïns que van viure al barri fins la seva desaparició.

Acabada la projecció  s'ha fet un col·loqui, a mes dels dos realitzadors del documental intervenen l'arquitecte Josep Llinàs, l'escriptor barceloní David Castillo i l'activista veïnal Paco González. La sala d'actes del CCCB ha quedat petita, molts dels presents hem segut a terra. Entre el públic hi assisteixen algunes de les veïnes, manifesten el temor que el seu barri de marginal esdevingui un lloc de peregrinació obligada de turistes, el Turó cada vegada es més publicitat a les guies turístiques.

4 comentaris:

  1. Aquestes fotos ja tenen el seu temps, oi? Ara està que sembla el passeig de Gràcia. Jo hi vaig anar per primera vegada quan casi havien acabat les obres de "remodelació" i tot i així em va impressionar.
    felicitats!

    ResponElimina
  2. Que va, les fotos són fetes el dijous passat 13 de desembre, dia de Sta. Llúcia. Sembla ser que l'espai s'anat degradant els darrers temps, llàstima.

    ResponElimina
  3. Es molt trist veure com es gasten diners amb intervencions sense pensar que les coses han de perdurar, haurien de tenir una vida llarga i digna.

    ResponElimina