Pàgines

diumenge, 12 d’agost del 2012

Carrer d'Aiguafreda





El carrer d'Aiguafreda, al barri d'Horta, conserva encara uns quants safareigs, la majoria fora d'ús però en un acceptable estat de conservació. Alguns han estat reconvertits en jardineres. També es conserven els  pous amb la corriola apunt.  No és cap decorat,  és un carrer real de  Barcelona, amb horts ben cuidats i gats confiats. L'enyorat Josep M. Huertas en el seu impagable llibre 50 vegades Barcelona considera el carrer d'Aiguafreda com un dels més bonics de la ciutat. Potser sí, el concepte de bellesa és molt subjectiu, el que m'atreveixo a dir és que aquest carrer és un dels mes originals, amb permís del carrer de Grau de Sant Andreu, de Barcelona. És un carrer on no hi passen  cotxes, tranquil i acollidor, sembla un carrer de poble antic.

L'origen del carrer el trobem en l'abundància d'aigua que tenia Horta. Entre els segles XVIII i principis del XIX s'hi van instal·lar moltes bugaderes. S'encarregaven de rentar la roba de les families riques de Barcelona. Segons diu la tradició d'aquí prové la dita "Molta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen"

Un rellotge de sol duu la llegenda "cap hora és isarda" fragment del conegut poema de Joan Salvat-Papasseit Res no és mesquí.

Una de les sortides del carrer d'Aiguafreda és pel carrer de les Franqueses, hi trobem uns senyals de circulació fets amb l'ancestral tècnica de  pintura mural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada