A Peu de carrer, fotodietari : de febrer 2018

Avui hem fet la segona de les sortides programades a l'entorn del curs Història de Catalunya que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. Guiats per en Lluís Jordà i Roselló, historiador i professor del curs, hem visitat alguns llocs significatius de la Barcelona vella.

Comencem per la plaça de Castella, on al bell mig s'hi troba l'església parroquial de Sant Pere Nolasc. La porxada de l'entrada és un fragment del claustre del convent desaparegut dels pares paüls

Continuem fins l'arcada del carrer de la Verge, l'únic vestigi del monestir de les monges de Santa Maria de Valldonzella

Seguim baixant fins la que va ser una de les entrades principals de la tercera muralla de Barcelona (S.XV), la de Sant Antoni, situada al carrer del mateix nom. Aquí mateix encara es conserven la façana i algunes parts de l'església de Sant Antoni Abat. Al mur s'hi pot veure la lletra tau, l'emblema d'aquesta antiga orde religiosa

Just davant de l'església de Sant Antoni trobem aquesta noble casa. Havia estat propietat de la Generalitat, i sembla ser que feia la funció de burot.

Una de les mènsules de l'església de Sant Antoni

Continuem pel carrer de Sant Antoni fins la plaça del Pedró. A primer terme veiem la font de Santa Eulàlia, al darrere l'església de Sant Llàtzer, actualment sense culte, i que durant anys va estar amagada per construccions afegides. Molt a prop d'aquí, al carrer de la Botella, 11, el 1939 hi va néixer Manuel Vázquez Montalbán

Absis de l'església de Sant Llàtzer, edificada el segle XII, és una de les més antigues de Barcelona

Arribats al carrer del Carme veiem la porta d'entrada al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu. Amb lletres pintades de color vermell s'hi pot llegir "Huguet" un víctor antic

Accés al jardins Rubió i Lluch, on es troba la Biblioteca de Catalunya, i fins fa ben poc l'Escola Massana entre altres institucions

La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya esta ubicada a la que fou l'apotecaria, el despatx farmacèutic de l'antic Hospital. La magnífica reixa renaixentista, és 1696, protegia el finestral d'aquesta dependència

Balconada gòtica, fins fa poc a l'interior del recinte hi va haver l'Escola Massana

Columnes jòniques del mercat de Sant Josep, La Boqueria, són de 1848

La Portaferrissa era una de les entrades de la segona muralla (S. XIII). La font data de 1680, el plafó de ceràmica és de 1959 i recrea l'antiga muralla

Font de Santa Anna, segurament la més antiga de Barcelona, data de 1356, el 1375 és va reformar i ampliar. En principi fou un abeurador que encara es conserva. El 1918 l'artista noucentista Josep Aragay la va decorar amb rajoles policromades que representen portadores d'aigua

Emblema de la procura del monestir de Poblet a Barcelona. Fins el 1835 la procura estava situada a Les Rambles, ara és troba al carrer dels Capellans. Una procura venia a ser com una delegació que els monestirs tenien a les ciutats

A la plaça 8 de Març encastades a la paret encara es conserven quatre arcades de l'aqüeducte romà

Casament oriental davant la Catedral de Barcelona

Al carrer de Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, s'hi conserven quatre columnes del temple d'August de l'època romana (S.I)

Façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (L'Ajuntament). El 1847 aquesta façana va ser "doblegada" per poder edificar-ne una de nova d'estil neoclàssic que és la que actalment dona a la plaça de Sant Jaume. El lamentable resultat es pot apreciar a la foto

Interior de l'eglésia de Sant Just i Pastor. Diorama que representa les ànimes del purgatori

Al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona encara es conserven alguns elements arquitectònics, com ara aquesta sala hipòstila, que van formar part dels jardins de Ca N'Altimira. Es troben a la cantonada dels carrers Mandri/Maó. A continuació el text que figura al plafó informatiu de la porta d'entrada al parc:

"Aquest jardí va ser construït a mitjans del segle XIX. El petit recinte verd que coneixem avui, és només una part del que possiblement van ser uns jardins singulars, amb grutes secretes subterrànies. L'Ajuntament el va recuperar com a jardí públic el 1991. Si bé tot ell és representatiu del moment en què va ser creat, el que li dona personalitat son els elements arquitectònics que envolten el jardí romàntic, situat en un nivell més elevat en relació a la resta del terreny. Aquest terreny va permetre establir-hi dues zones diferenciades que es comuniquen a través de ponts. El nexe d'unió és una sala hipòstila de la qual sortien les galeries que conduïen a les grutes"