Powered By Blogger

dimecres, 26 de setembre del 2012

Cereria Subirà












La cereria Subirà és la més antiga de Barcelona. Va ser fundada el 1761 per Jacint Galí al carrer Nou de Sant Cugat (actualment carrer dels Corders). Anys després l'encarregat de la cereria, Martí Prat, va comprar el negoci i el va ampliar. El 1902 quan es va obrir la Via Laietana es van  enderrocar moltes cases, entre elles la cereria, que es va traslladar a una botiga que ja existia a la Baixada de  la Presó,7 (actualment baixada de la Llibreteria)

Aquesta botiga va ser fundada el 1847, era coneguda com La Argentina, hi venien teixits. Era decorada luxosament. Encara avui és conserven la majoria d'element decoratius de l'època. Un d'aquests és l'escala que condueix a la galeria superior, les baranes són de fusta de melis, arrenquen de dos pilars damunt dels quals descansen unes estàtues de bronze que representen unes esclaves egípcies. 

Fins el 1936 va ser propietat de la família Prat. Durant la guerra en va aturar l'activitat. Morts els germans Prat les germanes van buscar continuador. El 1939 Paulí Subirà, cerer de Vic, se'n  va fer càrrec fins  la seva mort el 1964. La família, primer la seva esposa, la Sra. Montserrat i després el seu fill Jordi van continuar el negoci. Actualment el Sr. Jordi Subirà és qui gestiona la cereria. És una persona amable i cordial, que se sent orgullós de la seva botiga, només cal veure el perfecte estat de conservació.de l'establiment.

El 2011 amb motiu del 250 aniversari de la Cereria Subirà es va editar un fullet  que explica la seva historia. El 1977 Lumen va publicar Botigues de Barcelona amb text d'Alexandre Cirici i dibuixos d'Aurora Altisent, aplega 25 botigues tradicionals de Barcelona, la majoria han desaparegut. Del fullet, del llibre i del Sr. Subirà he obtingut  aquesta informació.   


2 comentaris:

  1. Marcel,
    M'agraden el teus reportatges. Si un és interessant, l'altra encara ho és més.
    Jo he aprés infinitat de coses i ara m'he assabentat de curiositats si no fos per tu mai les hauria sabut.
    Segueix i no paris que a tots nosaltres ens agrada molt.
    Segur que això és una feinada, però com que segur que ho fas a gust, no és tant feixuc.
    Una abraçada,
    Isabel

    ResponElimina
  2. Gràcies Isabel pels teus comentaris tant encoratjadors, per cert ¿Ja has començat el teu blog gastronòmic?

    ResponElimina